Els pirates van arribar a Donibane amb una gran festa i una impressionant batucada que va omplir de ritme i espectacle la plaça de Santiago després de la representació teatral reivindicativa a favor de la conservació de l'espai, del mag, i dels jocs infantils.
Podria dir que va ser un bon i animat acomiadament de Donibane, tot i que encara em quedaven unes quantes hores que vaig aprofitar per donar un altre volt per Donosti i els seus llocs més emblemàtics.
Però quin ha estat el resultat d'aquests dies passats a Pasaia Donibane que ahir es van acabar:
Immillorable i increïble.
Vaig poder aprofitar per estar tranquil en un entorn molt agradable, vaig conèixer gent especial i entendre una mica millor els bascos (tot i que això és molt difícil), vaig veure natura espectacular i tornar a una ciutat molt especial com es Donosti.
I el resultat del que anava a fer allà, és a dir, a escriure en una casa deixada per l'ajuntament? També molt intens, crec que mai havia escrit tant en tant poc temps i d'una forma tan intensa. El llibre encara no està acabat però poc li falta, la redacció d'un capítol més i ja estarà. Llavors el deixaré macerar unes setmanes abans d'afrontar la correcció i passar-lo a l'editorial per si li interessa publicar-lo.
També espero que, després de la espectativa generada amb la meva inesperada i sorpresiva aparició en tots els diaris bascos i també en El Punt i el Diari de Girona, el resultat estigui a l'alçada i El lladre de paraules es converteixi en una bona continuació de L'aniversari robat.
Comentaris
Saludos
Por cierto, ¿dónde te dejaste al Josep, que no has hablado nada de él en toda la crónica viajera.
Pues eso, que por envidia cochina me alegro que haya acabado ya el viaje, que yo ando preparando el mío y las perspectivas no son nada alagüeñas.
Nimue, heu estat ben presents tots aquests dies!
Xexu, el primer sorprès sóc jo, la llàstima és que ara em coneixen més a Euskadi que aquí!!!
Cesc, jo també em perdria a Donosti!
Peter, va venir a buscar-me el cap de setmana, però a ell no li agrada gaire això de sortir al blog, per això no en parlo.
Ah! I sí, hi havia un error que ja he esmenat.
Menta, i tu que ho vegis!
Y no veas el pollo que se montó. Y lo hice sin querer.
Pues eso, un saludo para J. y otro para ti.
Això sí, al proper viatge avisa... per si t'hem de portar les maletes o algo jajaja