Faig vida de poble, vull dir que vaig al super, a la botigueta de sota de casa, a la fleca-papereria i al bar a fer cafè.
Vida a Pasaia. Foto by F. Mayol
Vida a Pasaia. Foto by F. Mayol
Vaig començar divendres mateix, havia d'equipar la nevera amb alguna cosa comestible per no haver d'anar a dinar i sopar de bar o restaurant cada dia. Així que el primer que vaig fer va ser anar al supermercat (si és que es pot dir així perquè es molt petit) a comprar quatre coses perquè el preus no són gaire barats. El segon que vaig fer va ser trampa: anar a l'Eroski que hi ha a Intxaurrondo i carregar de coses.
Dissabte, però, sí que vaig anar a fer el cafè al bar de sota i després a la fleca-papereria on la senyora tant et ven el pa com el diari com el Hola, i vaig comprar pa i El Diario Vasco, el Gara i els diaris locals Hitza i Pasaian on sortia la notícia de la meva estancia a Pasaia. Al Hitza la notícia surt en portada amb foto i tot!
Després vaig passar per la carnisseria a comprar ous i una mica de carn. El carnisser és un home de més o menys la meva edat força diferent de l'estereotip basc que hi ha per aquí i va atendre'm amb molta amabilitat. Hi tornaré.
A la botiga de sota casa, un local minúscul amb pocs productes de queviures per escollir i en canvi sí moltes xuxes i gelats, vaig comprar un parell més de coses (paper de cuina i sal). La senyora, en veurem entrar es va posar vermella (no sé perquè) i després de demanar-li el que volia vam estar xerrant sobre les diferències culinàries que ens separaven perquè li havia demanat pebre i em va dir que els bascos no en fan servir gaire d'espècies.
La plaça de Santiago amb els bars i la botigueta. Foto by F. Mayol
Total, que em trobo que vaig comprant en les diferents botigues del poble coses que realment no necessito només pel fet de fer-me veure una mica i que vegin que hi faig vida local.
El passeig de ronda. Foto by F. Mayol
Ahir, per cert, després de la música i festa de dissabte, va arribar la tranquil·litat i vaig poder dedicar-me a escriure molt durant gran part del matí i tota la tarda. Només vaig sortir pel cafè del matí i comprar el pa i a la tarda a darrera hora per prendre una mica la fresca pel passeig de ronda. Vaig acabar el passeig assegut una estona a la plataforma de fusta sobre el mar que hi ha a la plaça de Santiago (la meva). Primer estava sol però de seguida van venir quatre nenes a jugar a empaitar-se i a veure quina s'atrevia a acostar-se més a mi. Ho vaig notar pels riures i perquè una d'elles va seure just al meu costat, em va tocar la cama i va sortir corrents i rient amb les seves amigues dient alguna cosa en basc.
La plaça de Santiago amb la plataforma de fusta sobre el mar. Foto by F. Mayol
A la tarda ja m'havia trobat amb una cosa semblant: estava a casa escrivint i, en el carrer de darrera on hi ha la porta d'entrada, sentia a algú fer crits a un nen que plorava. Quan va acabar de cridar, a la poca estona, van trucar el timbre de la porta. Era un nen d'uns 8 o 9 anys amb els ulls bruts d'haver plorat, el vaig saludar i me'l va tornar, no volia res, només picar. Li vaig dir que tranquil, que cap problema i se'n va anar cap a casa seva.
Dissabte, però, sí que vaig anar a fer el cafè al bar de sota i després a la fleca-papereria on la senyora tant et ven el pa com el diari com el Hola, i vaig comprar pa i El Diario Vasco, el Gara i els diaris locals Hitza i Pasaian on sortia la notícia de la meva estancia a Pasaia. Al Hitza la notícia surt en portada amb foto i tot!
Després vaig passar per la carnisseria a comprar ous i una mica de carn. El carnisser és un home de més o menys la meva edat força diferent de l'estereotip basc que hi ha per aquí i va atendre'm amb molta amabilitat. Hi tornaré.
A la botiga de sota casa, un local minúscul amb pocs productes de queviures per escollir i en canvi sí moltes xuxes i gelats, vaig comprar un parell més de coses (paper de cuina i sal). La senyora, en veurem entrar es va posar vermella (no sé perquè) i després de demanar-li el que volia vam estar xerrant sobre les diferències culinàries que ens separaven perquè li havia demanat pebre i em va dir que els bascos no en fan servir gaire d'espècies.
La plaça de Santiago amb els bars i la botigueta. Foto by F. Mayol
Total, que em trobo que vaig comprant en les diferents botigues del poble coses que realment no necessito només pel fet de fer-me veure una mica i que vegin que hi faig vida local.
El passeig de ronda. Foto by F. Mayol
Ahir, per cert, després de la música i festa de dissabte, va arribar la tranquil·litat i vaig poder dedicar-me a escriure molt durant gran part del matí i tota la tarda. Només vaig sortir pel cafè del matí i comprar el pa i a la tarda a darrera hora per prendre una mica la fresca pel passeig de ronda. Vaig acabar el passeig assegut una estona a la plataforma de fusta sobre el mar que hi ha a la plaça de Santiago (la meva). Primer estava sol però de seguida van venir quatre nenes a jugar a empaitar-se i a veure quina s'atrevia a acostar-se més a mi. Ho vaig notar pels riures i perquè una d'elles va seure just al meu costat, em va tocar la cama i va sortir corrents i rient amb les seves amigues dient alguna cosa en basc.
La plaça de Santiago amb la plataforma de fusta sobre el mar. Foto by F. Mayol
A la tarda ja m'havia trobat amb una cosa semblant: estava a casa escrivint i, en el carrer de darrera on hi ha la porta d'entrada, sentia a algú fer crits a un nen que plorava. Quan va acabar de cridar, a la poca estona, van trucar el timbre de la porta. Era un nen d'uns 8 o 9 anys amb els ulls bruts d'haver plorat, el vaig saludar i me'l va tornar, no volia res, només picar. Li vaig dir que tranquil, que cap problema i se'n va anar cap a casa seva.
Comentaris
Queremos un escaneo de la portada ya mismo!!!
Me encanta el ambiente de los pueblos del norte.
Jo no hauria fet la compra: m'hauria tret un "bono" de cafeteria i au!
Com portes la fama? Perquè al post anterior deies que no eres mediàtic, però ara se t'acosten els nens i a la gent li fa vergonya parlar amb tu (em el bon sentit!). Que no se't pugin els fums ara que ets un paio important.
Maca la banda sonora del blog...