L'altre dia vaig deixar un comentari en un blog sobre el temps i deia que vaig descobrir el seu valor el dia que vaig començar a fer ràdio quan em vaig adonar que en 10 segons tens temps per fer un munt de coses i que 2 segons de silenci són eterns.
Avui escoltava la ràdio i parlaven del temps i del valor que li donem i he après que el temps passa molt ràpid quan estem concentrats en fer coses que ens agraden i ens absorbeixen tant que no ens adonem del pas del temps.
(Aquest rellotge és una herència molt especial que tinc al menjador de casa)
Això, que no es nou, m'ha fet adonar d'una cosa, que si els anys que he viscut fins ara m'han passat tant i tant de pressa és per un motiu: perquè he viscut com m'agrada i tal i com he volgut.
Han posat un exemple: un home de 75 anys que ha viscut sempre al mateix lloc, fent les mateixes coses (treballar entre setmana i els caps de setmana de sofà i tele), ha viscut molt menys que una persona que ha mort als 30 però que ha estudiat, viatjat i aprés un munt de coses.
Han posat un exemple: un home de 75 anys que ha viscut sempre al mateix lloc, fent les mateixes coses (treballar entre setmana i els caps de setmana de sofà i tele), ha viscut molt menys que una persona que ha mort als 30 però que ha estudiat, viatjat i aprés un munt de coses.
Deien que per viure intensament no és qüestió de fer moltes coses ni d'aprofitar els minuts al màxim, sinó d'aprendre, de descobrir, de moure't, d'investigar, de tenir inquietuds, de mirar el present i no angoixar-te pels projectes futurs.
I també de pensar que el temps no passa i nosaltres amb ell o que flueix a través nostre, sinó que el temps s'acumula amb nosaltres. No ha passat el temps, l'hem viscut i incorporat a la nostra vida enriquint-la. I és cert, potser ja fa anys que vaig deixar enrere els 30 però els tinc, i uns quants més, i això, senyors, no m'ho traurà mai ningú, perquè els he viscut, els he sumat, no els he deixat passar com si no haguessin existit.
I també de pensar que el temps no passa i nosaltres amb ell o que flueix a través nostre, sinó que el temps s'acumula amb nosaltres. No ha passat el temps, l'hem viscut i incorporat a la nostra vida enriquint-la. I és cert, potser ja fa anys que vaig deixar enrere els 30 però els tinc, i uns quants més, i això, senyors, no m'ho traurà mai ningú, perquè els he viscut, els he sumat, no els he deixat passar com si no haguessin existit.
Comentaris
M'encanta.
Una bona reflexió.
Tens raó tot el que has viscut ja no t'ho pendra mai ningu, perqué ningú podrà.
Et segueixo ;)
No perdre mai la capacitat de sorprendre'ns, d'aprendre i de tafanejar i mai tenir la sensació de perdre el temps, en tot cas el guanyem fent allò que ens agrada.
Una bona reflexió, i ja es nota que a tu, ganes de viure, no te'n falten.
Bé, el faré en català, tot i que segurament m'equivocaré sovint.
L'altre día vaig llegir un llibre que parlava del funcionament del cervell. Sembla que la part encarregada de "la percepció del temps" està a la seva part esquerra. Quan fem coses noves, la part predominant és la dreta, i per això el temps passa tant de pressa.
A més, com tu dius, no és necessari fer moltes coses perquè el temps passi de pressa, sinó fer allò que t'agrada.
Bona reflexió. Salutacions per el Josep.
El temps passa depressa quan ets feliç i t'agrada la vida que portes. En canvi, les persones amb algun tipus de problema no els hi passa tant ràpid, se'ls hi fa etern.
Imagina't empotrat a un llit... les hores no et deuen passar mai.
Tothom diu que s'ha de disfrutar el temps al màxim, i és ben cert.
Ah! per cert, a mi els minuts que s'em feien eterns, eren les exposicions orals de l'escola... buffff!!! era un mal son per mi!
Un petó
Una abraçada!!!
Jo no sé com m'ho faig però sempre vaig darrera el temps per tot, per mí sería ideal que el día tingués més de 24 hores, encara així i tot suposo que també em faltaría..
Saps el meu pare deia que el que dormía massas hores vivia poc, i saps jo crec que en tenía raó.. la vida o la vivim o sinó passa irremediablement sense cap excusa i ens atrapa sense haver fet res.. com els avis dels que parles..
El rellotge que tens.. es identic o molt semblant al que hi há a casa dels meus pares.. m'ha fet gracia veure'l fins i tot el color de la pared..
Petons Deric i perdona que no passi tant com voldria, en perdones oi?? gracies
encertadíssim el post, m'ha agradat molt la reflexió que has fet sobre el temps, és cert que l'hem de gaudir i que a vegades perdre el temps és una de les millors coses que ens pot passar,
l'altre dia vaig anar a veure Glasses una pel.lícula sobre com és de bo i bonic perdre el temps per què en realitat el que fa és viure la vida
un petó