Estava content perquè aquest any semblava que em podia oblidar de l'al·lèrgia, però no, ja està aquí.
Em passo el dia amb el mocador i amb el nas com si respirés boletes de cotó. A part de tenir la cara i els ulls amb la sensació de tenir sorra.
El pitjor, però, és la sensació de cansament (ja sé que no té a veure amb l'al·lèrgia). Cansament més mental que físic tot i que hi ha moments que em dic: "no puc" i no puc. I jo per fer-me cas a mi mateix, sóc únic.
També hi ha moments de negativisme total, de pensar que no serveixo pel que estic fent o que no aprovaré cap de les assignatures del segon semestre del màster (és en aquests moments quan em surt més el "no puc").
Tot i això sé que sí podré. Més bé o més malament, podré. I estic content de que faci bon temps, que els arbres estiguin florits, els camps plens d'amapoles (ja sé que es diuen roselles però no em surt així) i els ocells volin alegres pel cel blau amb un fons de muntanyes nevades (Canigó). I tinc ganes de fer coses, moltes, però no les que he de fer per obligació.
Em passo el dia amb el mocador i amb el nas com si respirés boletes de cotó. A part de tenir la cara i els ulls amb la sensació de tenir sorra.
El pitjor, però, és la sensació de cansament (ja sé que no té a veure amb l'al·lèrgia). Cansament més mental que físic tot i que hi ha moments que em dic: "no puc" i no puc. I jo per fer-me cas a mi mateix, sóc únic.
També hi ha moments de negativisme total, de pensar que no serveixo pel que estic fent o que no aprovaré cap de les assignatures del segon semestre del màster (és en aquests moments quan em surt més el "no puc").
Tot i això sé que sí podré. Més bé o més malament, podré. I estic content de que faci bon temps, que els arbres estiguin florits, els camps plens d'amapoles (ja sé que es diuen roselles però no em surt així) i els ocells volin alegres pel cel blau amb un fons de muntanyes nevades (Canigó). I tinc ganes de fer coses, moltes, però no les que he de fer per obligació.
Comentaris
A mi l'astènia , aquest any, m'ha agafat fort pero ara , per sort, va de devallada... ja tinc ganes de fer COSES!
Maca, la primavera, sí, però ja afectar-nos menys!
Mira, per fer-vos riure una mica us n'explico una de bona; una amiga me l'explicava ahir... va sentir una persona dir que patia "abstèmia primaveral", jiji...
de ben segur que tu pots. No pc dir el mateix de mi!!!.
mils de petons i un mun d'anims
quatre dies i com nou! segur.
Ánimo, guapo
Besicos
Ànims!! Segur que te'n surts prou bé...
jo tinc astènia hivernal i tardoral. En canvi a la primavera-estiu estic hiperactiva! Però sí, clar, preferiria hiperactivar-me amb les coses que faig per gust i no per obligació.
Ànim amb l'al·lèrgia! :)
Ànims... es pot amb tot!!!
Una abraçada!!!
No pateixis tant, pensa que n'hi ha que tenim astènia d'aquesta primaveral, però també estival, tardoral i hivernal! Ves que no sigui mandrós per naturalesa, jo!
Ah, i de les "amapolles" a part de roselles, també se'n diuen gallarets, quiquiriquics, badabadocs... i encara n'hi ha d'altres que no recordo!
au!
Ànims que ja voràs com arribaràs a tot, i a lo que no arribes un altre cop serà que no som supermans.
per sort hi ha medicació , però sé que es molt engorrós.
Espero que aviat et passi el mes fort de la al.lergia, noi, i ho sento.
Petonás gros maco
Que et milloris i tornin els ànims i les ganes de fer coses! :)
Bonica foto!