Audició a Caldes. Photo by Frederic Mayol
Quan vivia a Barcelona, estudiava en una escola al carrer Santa Anna, a prop del Portal de l'Àngel i molts cops, al sortir de classe, anàvem a ramblejar o a passejar pel Casc Antic. Doncs bé, hi havia un dia a la setmana (si no m'equivoco era els dimecres) feien sardanes davant de la Catedral i nosaltres hi anàvem sovint però cap del grup en sabia ballar i ens limitàvem a seure a les escales i mirar una estona fins que ens cansàvem de la cobla i de veure les cares de concentració dels balladors i marxàvem enriolats cap a algun bar proper.
Un tarda ens hi vam decidir: ballaríem! Vam arribar a la plaça, vam mirar una estona i ens vam decidir per una rotllana en que la mitjana d'edat no era tan elevada com les altres. Vam deixar les bosses al mig de la rotllana i ens hi vam ficar a ballar ben decidits a aprendre i a prendre-ho seriosament. No van trigar ni mig minut a descobrir que no en teníem ni idea de ballar i enlloc d'ajudar-nos i donar-nos un cop de mà, un avi malcarat ens va convidar “amablement” a sortir de la rotllana i a no tornar a importunar-nos més. Els altres balladors li van fer costat i nosaltres, empipats perquè, al contrari que altres dies, volíem aprendre de debò, vam agafar els nostres trastets i vam marxar i no vam tornar-hi més per la plaça de la Catedral a veure ballar sardanes.
Aquella tarda em va quedar gravada a la memòria perquè realment vaig tenir ganes i voluntat i interès per aprendre'n a ballar i me les van estroncar de soca-rel. Al principi no vaig voler anar a cap més audició però temps després, estiuejant a L'Escala, hi vaig tornar un vespre que en feien a la platja i després, més sovint, al Poble de l'Aigua.
Això sí: mai més he tornat ha ballar cap sardana.
Comentaris
PS: Jo no en tinc ni idea de ballar-ne, de sardanes, però m'agrada veure-les i m'encanta la simbologia, la unió i el "tots a una".
Aci a la meva terra, no són sardanes però tenim els nostres balls populars. Jo estic en una colla de dansaires i la veritat... m'ho passe genial. És una de les vessants de la nostra cultura que més m'agrada i em sent orgullosa d'ajudar a mantindre.
Si vols t'ensenye a ballar algun dels nostres balls!! Serà un plaer!!
Pero deberias atreverte y volver a intentarlo ¿no te parece?
Un saludo
JOSEP LLUIS, coblista?
FERRAN, no ens van donar temps de saber si anàvem en serio o no!
ALBANTA, sóc una patata remullida ballant!!!
ELI, hay gente con malas maneras, por suerte no todos son así, pero a mi ya se me pasó el arroz para ponerme ahora a aprender.
Jo de vegades en ballo alguna, m'agrada també la música, encara que n'hi ha de millors i pitjors, en el fons la sardana va perjudicar també d'altres balls populars en monopolitzar el tema, som un país estrany on quan hi ha una cosa -o un autor- sembla que no n'hi pugui haver una altra, ara 'tot s'ho mengen' els castellers.
Hay muchísimos bailes y el hecho de elegir uno u otro no debería ser óbice para que se te califique como más o menos catalanista (o palabra adecuada).
Un saludo.
PD. Por lo demás, he disfrutado de tu recuerdo. A mí me han gustado siempre más los ritmos latinos (salsa y merengue, principalmente) y la música dance que no el baile típico mallorquín (que es una combinación de xeremies con jota).
jo no en se de ballar sardanes, nomes els passos basics...pero mai n'he ballat, de petita si...pro d'aixo fa temps i ha plogut molt.
I mira que en la meva ciutat hi ha molta tradicio..
petonets, sempre.
Además, la sardana no es difícil, seguro que lo acabaríais de bailar bien...
Besicos
Quan jo era nena formava part del Orfeó Reusenc, ballava com totes les nenas i nens i es cert que estava més fomentada la afició per apendre a ballar sardanes.
Ara crec que s'ha perdut molt i que tant sols son els iaios els que de tant en tant fan dies de trovades sardanistes com a Gracia (Barcelona) a on jo vivia.
Però crec que es algo de la nostre cultura que no es debería perdre..
La sardana no es gens dificil es molt més fácil que altres dances i valdria la pena recuperar aquesta tradició.
Clar que es la meva opinió.
Petonsss
Anàvem a la catedral els dissabtes a la tarda i com que estàvem assajant no deixàvem que ningú entrés a la nostra rotllana.
Ara bé, els iaios són de por! Dansen a la seva i a vegades et tornes boig perquè els dos del teu costat marquen el compàs diferent... i apanya't!
ESTRIP, llavors no m'aguantaré els pets i no podré saltar.
PETER, un és català per diferents motius, no per ballar sardanes, no crec que siguin més catalanistes els sardaneros que els altres.
JORDICINE, ens hi posem un dia a Palamós? ;)
MARTA, sempre pots tornar-hi.
BELÉN, enséñame la jota, creo que es más fácil.
LISEBE, a Girona hi ha molta tradició però és cert que al públic jove li costa molt apropar-s'hi per culpa com gent com aquella, puristes que no accepten cap renovació. (Ai, que em linxaran!)
LANSBURY, quan vagi al teu poble m'ensenyes la dansa fallera!
MET, no era cap assaig, d'això n'estic convençut.
NIMUE, arriscant-me jo també més encara del que ja he fet, al ball, jo tampoc li veig gran cosa però la MERIKE té raó, és potser dels pocs balls tradicionals en que hi ha unió.
Perdona que hagi estat més present per casa teva, però...uff, quina vida.
Ara estic a Barcelona per la setmana santa, i a més a més..... després tornaré!!!!!!!!!!!!
Moltisims petons!!!!!!
Una abraçada!!1
Jo tenia onze anyss.
mai més ho he intentat.
jajajajajajajjaja
Yo te enseño querido, pero será sui generis... prefiero invitarte a ver a Miguel Ángel Berna, que lo hace mucho mejor que yo...
Mil besicos
http://lila-puig-moreno.blogspot.com/2009/04/amunt-i-crits.html
Com veuràs, tampoc en sap gaire, això és el de menys, :)
NACHO, m'has deixat ben intrigat amb això de "i a més a més...", què vol dir? qque tornes a viure aquí?
EVA, i la meva, però ja no tant pendent.
ARARE, igual que a mi!!!
BELEN, de hecho soy una patata para cualquier clase de baile...
LILa, ets genial!
;)
mentres tan... a vuere si et veig per Madrid!
una tendra abraçada