Palau Ducal inundat. Photo by F.Mayol ©
L'últim dia passat a Venècia va ser el del meu aniversari. M'agrada passar-lo en un lloc especial (Paris, Granada, Bilbao...) i aquest any, va ser la ciutat de l'amor i dels canals qui havia de fer-me d'amfitriona.
Les altres vegades que hi havia estat van ser a l'estiu i pels carnavals, per tant, l'havia vist plena de turistes amb "calces" curtes i plena de gent disfressada d'època, però mai l'havia vist inundada.
Vam arribar a la ciutat set dies després que l'aigua inundés un 99% de la seva superfície en la que va representar la pujada d'aigua més alta dels darrers 22 anys, i ja estava totalment recuperada. "L'aqua alta" és una molèstia molt gran pels venecians que veuen carrers impracticables, comerços tancats, transport públic tallat, haver de caminar pel cim de passeres estretes que, de vegades, no porten enlloc i haver de calçar-se unes botes d'aigua com si tots els venecians anessin a pescar al mateix temps, mentre en una bosseta porten les sabates que han de dur mentre són a la feina. Sí, ja hi estan acostumats, però això no treu que els emprenyi força.
Plaça Sant Marc. Photo by F.Mayol ©
Doncs bé, el dia del meu aniversari, Venècia em va regalar la visió d'una ciutat amb "aqua alta". Però es va comportar bé perquè les aigües només van pujar mig metre i aquesta alçada, que és suficient per inundar els barris més baixos, no causar gaires maldecaps als venecians, mentre que als turistes ens proporciona una imatge de postal ben curiosa i romàntica.
A més, plovia, i diuen que si entres o surts de Venècia plovent vol dir que hi tornaràs. A mi se'm va complir.
Les altres vegades que hi havia estat van ser a l'estiu i pels carnavals, per tant, l'havia vist plena de turistes amb "calces" curtes i plena de gent disfressada d'època, però mai l'havia vist inundada.
Vam arribar a la ciutat set dies després que l'aigua inundés un 99% de la seva superfície en la que va representar la pujada d'aigua més alta dels darrers 22 anys, i ja estava totalment recuperada. "L'aqua alta" és una molèstia molt gran pels venecians que veuen carrers impracticables, comerços tancats, transport públic tallat, haver de caminar pel cim de passeres estretes que, de vegades, no porten enlloc i haver de calçar-se unes botes d'aigua com si tots els venecians anessin a pescar al mateix temps, mentre en una bosseta porten les sabates que han de dur mentre són a la feina. Sí, ja hi estan acostumats, però això no treu que els emprenyi força.
Plaça Sant Marc. Photo by F.Mayol ©
Doncs bé, el dia del meu aniversari, Venècia em va regalar la visió d'una ciutat amb "aqua alta". Però es va comportar bé perquè les aigües només van pujar mig metre i aquesta alçada, que és suficient per inundar els barris més baixos, no causar gaires maldecaps als venecians, mentre que als turistes ens proporciona una imatge de postal ben curiosa i romàntica.
A més, plovia, i diuen que si entres o surts de Venècia plovent vol dir que hi tornaràs. A mi se'm va complir.
Comentaris
per molts anys, guapo! un petonàs!
Aixxx.. quan veig aquestes fotos.... m'entra una melangia!!!!!
És inolvidable!!!!
;-D
i, si ha d'arribar, millor que sigui a venècia!!!
Felicitats atrassades per l'aniversari, i records variats.
I uns quants somriures!
jcr
Gràcies.
Aquest comentari teu també és un regal d'aniversari!!!! Quan temps!!!
Gràcies per la recomanació i per tot!
Em guardo en una capseta tots aquests somriures teus que ja saps que m'encanten!
Suposo que per la gent de fora és bonic vore algo diferent, però als que porten les sabates dins la bossa per anar a treballar no sé jo si los fa tanta gràcia :)
segur que hi tornaràs! jo hi he estat dues vegades i em fa l'efecte que ja toca que hi torni!!!
per cert, felicitats pel teu aniversari!! jo allà hi vaig anar a complir els 45... ja fa uns quants anyets :D
Per cert! Felicitats pel bloc!
Ah! Felicitats!!!