Passejant per Venècia

Venècia. Dia 1. Photo by F.Mayol ©

Passar quatre dies a Venècia és com passar quatre dies en uns altres temps, quan en el món es vivia d'una forma diferent i més si tens la sort de poder gaudir d'ella amb pocs turistes, com ens va passar a nosaltres (el fred, la boira, l'aqua alta i els dies laborables van ajudar molt).

Aquesta era la tercera vegada que hi anava a Venècia i cada cop he trobat una ciutat diferent: Venècia és única però mai és igual. I cada cop em pregunto el mateix: què té Venècia? La resposta és clara: tot i res.

Res, perquè no és una ciutat amb museus, llocs d'oci, grans monuments, etc. I tot perquè en ella mateixa és un gran museu.

Però no era això el que m'interessava d'ella aquest cop, sinó viure-la, passejar pels seus carrers i "campi" i veure la vida quotidiana de la seva gent. I és clar, prendre quatre notes per un possible futur llibre.

Com es pot apreciar a la foto, la boira i el fred no ens han deixat en cap moment. Fa un fred humit molt intens que es fica dins dels óssos per no deixar-te en tot el dia, només anant-hi ben calçat i amb uns bons mitjons, pots fer-hi front. Crec que és més important l'abric dels peus que del cos perquè la humitat entra del terra moll per la sola de les sabates i puja lentament fins al cap. Jo hi anava bé calçat però també ben abrigat de cos, amb gorro, bufanda i guants i vaig aconseguir no passar gaire fred, només una miqueta, lo just.

La boira comença a envair la ciutat a primera hora de la tarda, ve de la llacuna i es fica pel gran canal i després pels altres "rio", carrers i "campi" i no et deixa veure ni tres passes per davant del teu nas. És perillós, sobretot pels carrerons estrets que acaben de sobte en un "rio". Això i el fet que es fa de nit molt aviat, cap a les 16:30 h, les hores de foscor són molt llargues. L'últim dia, però, la boira no ens va abandonar en cap moment des que vam sortir al carrer a les 8 del matí, suposo que ens volia acompanyar per fer l'aqua alta que hi havia com més atractiva.