![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqrb3IyqCq3TKL_3kd3uYgzudltkbFWU8W3s9euDnt5rYJi9-Y4eGgSxTS4tmy8pEvuWlBGMVnb1D4e5SUKeIVH05dXOfVZpo5bY423ARNtWCA_DG7SIyNxC79HVvqZee9mjQkqmkLAg/s320/2008-07-30_IMG_2008-07-23_02+19+31_004.jpg)
Ahir a la nit, a les 12 i 36 minuts de la matinada, ho vaig tenir claríssim: el que m'havia despertat era un terratrèmol i aquest matí m'ho ha confirmat el diari: "Un terratrèmol de 3,5 graus Richter sacseja les comarques gironines.
Era al llit, no a casa sinó en el poble de l'Aigua, i tot just feia uns deu minuts que havia tancat el llum després de llegir una estona. Em costava de dormir i donava unes quantes voltes però poc a poc em vencia la son, ja m'havia relaxat. Quan de sobte sento un soroll procedent de la porta d'entrada i que continua per les altres portes, com quan no encaixen bé i toquen al terra i grinyolen quan s'obren. Vaig obrir els ulls i llavors es va moure el llit i les parets de la casa es van queixar. Va ser com una onada que va venint cap a tu lentament però decidida.
Em vaig quedar de pedra, alló no era normal. Em vaig incorporar i vaig mirar per la finestra, tot semblava normal, no hi havia ningú al carrer ni es notava res estrany, excepte uns quants gossos que cridaven nerviosos.
Els gossos m'ho van fer veure clar: acabava de viure un terratrèmol, el segon de la meva vida (que jo en sigui conscient i hagi notat).
Em va costar molt adormir-me després, m'havia posat nerviós i estava atent a tots els sons de la casa, convencent-me que el poble de l'Aigua és al costat d'un volcà apagat fa centenars de milers d'anys, però volcà a la fi, i al cim de dolls d'aigua termal, per tant, que hi hagi moviments sísmics no és tan estrany, però sí que ho és que siguin d'aquesta intensitat tan forta, 3,5º és força intens per a Catalunya.
Era al llit, no a casa sinó en el poble de l'Aigua, i tot just feia uns deu minuts que havia tancat el llum després de llegir una estona. Em costava de dormir i donava unes quantes voltes però poc a poc em vencia la son, ja m'havia relaxat. Quan de sobte sento un soroll procedent de la porta d'entrada i que continua per les altres portes, com quan no encaixen bé i toquen al terra i grinyolen quan s'obren. Vaig obrir els ulls i llavors es va moure el llit i les parets de la casa es van queixar. Va ser com una onada que va venint cap a tu lentament però decidida.
Em vaig quedar de pedra, alló no era normal. Em vaig incorporar i vaig mirar per la finestra, tot semblava normal, no hi havia ningú al carrer ni es notava res estrany, excepte uns quants gossos que cridaven nerviosos.
Els gossos m'ho van fer veure clar: acabava de viure un terratrèmol, el segon de la meva vida (que jo en sigui conscient i hagi notat).
Em va costar molt adormir-me després, m'havia posat nerviós i estava atent a tots els sons de la casa, convencent-me que el poble de l'Aigua és al costat d'un volcà apagat fa centenars de milers d'anys, però volcà a la fi, i al cim de dolls d'aigua termal, per tant, que hi hagi moviments sísmics no és tan estrany, però sí que ho és que siguin d'aquesta intensitat tan forta, 3,5º és força intens per a Catalunya.
Comentaris
petons i llepades gens sacsejades!
Per a mi, la pitjor part dels terratrèmols que he viscut (fóra de la península tots) ha sigut el dia després. Per sort, cap desgràcia personal però queda un mal cos general en l'ambient...
No em va fer por...se'm va fer llarg i a més la paret va fer un crac !
Ma mare, com estava a la cuina, trastejant, no va sentir res de res...
En fi...petonets i que no es repeteixi ;-)
Salutacions, encara, des de Dublín!
JosepArnau
jo no en viscut cap, tret del que me'n dona la meva vida
Una tendra abraçada