Dissabte vaig anar a un concert de Jorge Drexler. Jo que no sóc d'anar a concerts i que en Drexler no m'agrada especialment, potser alguna cançó sí, però tot no, he de dir que m'ha captivat i que a partir d'ara té un admirador més.
El concert s'havia de celebrar a l'aire lliure, en un entorn molt més propici per aquest tipus d'espectacle més íntim, però a causa de la pluja es va haver de traslladar a un lloc més adient per fer conferències, com el mateix Jorge va anunciar. Però tot i així va aconseguir un ambient d'intimitat gràcies a la llum tènue i al reduit de l'escenari que et donaven ganes d'apropar-te a l'escenari per estar més a prop d'ell que no assegut en una cadira sense poder-te moure. Per mi això va ser el pitjor del concert, no poder estar més a prop i crear millor aquest aire íntim.
En Drexler va cantar les seves cançons més conegudes i alguna versió, fins i tot es va atrevir a improvisar amb alguna petició. Va estar molt bé a la veu i amb la música i sobretot va estar molt amable i símpàtic, ficant-se el públic a la butxaca que va caure rendit als seus peus.
Em va fer molt feliç poder assistir-hi i dificilment oblidaré un concert tan fantàstic.
Enllaço una crítica publicada avui a El Punt.
En Drexler va cantar les seves cançons més conegudes i alguna versió, fins i tot es va atrevir a improvisar amb alguna petició. Va estar molt bé a la veu i amb la música i sobretot va estar molt amable i símpàtic, ficant-se el públic a la butxaca que va caure rendit als seus peus.
Em va fer molt feliç poder assistir-hi i dificilment oblidaré un concert tan fantàstic.
Enllaço una crítica publicada avui a El Punt.
Comentaris