Pisa

A Pisa encara fa més anys que hi vaig anar que a Florència, si no em fallen les dates, va ser al 1984, l'any que hi vaig anar amb el viatge de fi de curs de COU.

De Pisa tenia records del duomo i sobretot de la Torre Pendente. Aquell any vaig pujar per segon cop a la torre. Plovia i feia força vent i, a dalt de tot, em va agafar por perquè em vaig veure molt desprotegit, la barana de ferro era prima i baixeta. I sort d'una amiga que amb paciència i agafant-me de la mà, em va ajudar a baixar de dalt de tot.

Aquest any he recorregut més de la ciutat de Pisa, també sota una pluja persistent. Vam arribar a la nit i el primer que vam fer va ser anar a veure la torre i allà, ens va començar a ploure en una mena de diluvi universal que ens va deixar xops de cap a peus.

Al matí hem pogut comprovar que Pisa té un centre històric petit però amb edificis renaixentistes de força bellesa. El problema de la ciutat és que no està oberta a l'Arno, viu una mica d'esquena i no té cap pont entranyable.

Sota la pluja fina i persistent hem visitat el duomo. M'he negat a fer-me la típica foto subjectant la torre perquè a la vorera on es pot fer aquest tipus de foto-muntatges hi havia una plena ocupació de gent de tots els països fent les postures més extravangants i estrambòtiques: era de pel·lícula aquesta imatge, com un récord guinnes de persones fent el ridícul al mig del carrer.

Tot just acabar la visita al duomo (baptisteri, camposanto, catedral i torre pendente), ha parat el ploure i ha sortit un brillant sol que ja no ens ha abandonat en tot el viatge...