De Sant Jordi i de venedors

El dia de Sant Jordi vaig arribar a la nit realment esgotat i amb sentiments contradictoris.

Per una banda l'esmorzar a la Generalitat va ser molt agradable (potser el millor del dia), vaig fer alguna coneixença interessant, vaig retrobar-me amb un amic i em vaig fer veure, que això també va bé.

D'altra banda, la signatura de llibres al matí no va anar tot el bé que hauria d'haver-ho fet: era matí i enlloc d'estar a la fira, era a la botiga i tot i que hi havia gent donant volts, es dedicaven més a llibres d'adults que per mainada. Això sí, vaig coneixer un escriptor, en Carles Sala, molt interessant.

A la tarda, a la Rambla, va ser diferent, m'ho vaig passar molt bé, com sempre, però penso que està molt mal muntat. L'any passat vaig pensar que potser era a causa de la llibreria on era signant, però aquest any, en una altre llibreria, ha passat el mateix: et porten a signar però van tan atabalats que gairebé no et fan cas; et posen darrera la parada, amb uns pocs llibres teus, un cartell que diu que signes; i ja està, ni una cadira, ni una mica de mostrari o una mica de visibilitat. Amb la qual cosa la gent no sap qui ets i et demanen llibres i et passes l'estona dient que tu estas allà només per signar els "teus" llibres i no per vendre d'altres. Això ho expliques un primer cop, un segon, un tercer... i al final acabes fent de venedor perquè ja coneixes la parada i saps on són els llibres. Menys cobrar, vaig fer de tot.

Amb tot, vaig acabar cansat, havent signat menys del que volia i amb un sentiment de decepció planant a l'aire. Sort que em van regalar el llibre i la rosa, vaig regalar el llibre, un cd i un roser, i vam anar a fer el tradicional sopar de Sant Jordi amb els amics i així vaig acabar el dia amb molt bon gust de boca.