Ahir vaig anar a una fira d'aquestes que diuen d'"antic", "època", o "medieval", en aquest cas no era ben bé una fira medieval però s'hi assamblava força i vaig arribar a la conclusió que qualsevol poble pot tenir una fira d'aquestes característiques només difressant les parades i els venedors perquè, en definitiva, el que es ven és el mateix que a totes les fires d'artesania (embotits, pa, herbes, joies, sabó, etc.).
En aquesta fira hi havia alguna parada de joguines de fusta festes a mà imitant les armes medievals i una parada interessant de manuscrits sobre papir i res més d'interessant.
Entenc que una fira medieval està bé i té raó de ser en un entorn medieval, és a dir, en alguna vila o ciutat on hi ha una història viva i unes pedres que puguin emmarcar-la correctament. Per exemple, en viles com Castelló d'Empúries, Castell d'Aro o Besalú, per citar només tres exemples de fires medievals en entorns adequats.
Aquesta d'ahir era en un poble de costa que té molta història des de temps dels romans i abans i tot, doncs podem trobar vestigis prehistòrics en forma de dolmens. També té una Ciutadella medieval fantàstica però no és allà on es va fer, sinó en els carrers moderns de la vila, de fet sobre el nou carrer que es va fer, fa relativament pocs anys, sobre la riera.
Comentaris
Se'n fan a tot arreu, però com dius cal un entorn i una història.Però ara preval " el tot s'hi val".
De fet, sempre hi dono voltes però em sembla "desencaixat".
Molts petons, maco !!!
Lili (fa fred !!!!!!)
Puc posar-te un exemple més meridional, jeje:
"Fira Romana de Sagunt"
Dius, ostres!, amb romans i tot?
Però quan veus que de romà ja no en queda ni tan sols el Teatre, (hi ha polèmica arran de la seua més que dubtosa restauració... I al xiriguito on fica "empanada romana" et trobes un argentí del Gran Buenos Aires, tot disfressat amb una xilaba moruna i amb una corona de llorer; i la tal empanada, no es romana, sino gallega, (d'un forn de La Corunya, seguns el paperot de l'envoltori), doncs....
De fires medievals, nomès es pot salvar per estes terres la de Cocentaina, a la comarca alacantina de El Comtat, que se celebra com a tal, des de l'edat mitjana... però de debò.
Saludets!!
b7!
jeje!!
Petons !