Esperances trencades

Hi ha noticies que sorprenen per inesperades i per terribles. Hi ha noticies que no s'haurien de donar ni rebre mai. Hi ha noticies que no s'haurien de viure ni patir. Hi ha noticies que, per més voltes que donis, no les pots acabar d'entendre, d'acceptar, de comprendre, i et transtornen profundament.

Hi ha persones que són més que conegudes però menys que amigues i, en alguns aspectes, companyes de camí, sigui per edat, per aficions o per creuar-se en un moment determinat de la vida.

No teniem una relació gaire estreta però em feia riure molt, i quan s'adonava, em mirava amb els seus ulls blaus posant cara d'innocència, compartia el somriure i continuava com si res i jo el mirava de reüll sense poder evitar d'observar aquella boca molsuda que semblava de goma amb cada nota que interpretava fent-me perdre la concentració.

Era dels pocs del grup que es preocupava quan et veia malament i que s'alegrava quan t'anaven bé les coses i t'ajudava si calia. Era com un relacions públiques espontàni que li agradava estar amb la gent. Obert, de tracte afable...

Hi ha decisions que mai es podran arribar a entendre, ni sabrem perquè es van prendre.

De totes maneres el perquè ja no té cap importància. És el que ell volia i ho va aconseguir. Encara que ningú de nosaltres ho poguem acceptar mai.