La guerra de l’aigua

Darrerament a Caldes de Malavella s’ha viscut una vertadera guerra al més pur estil medieval.
Imagineu dos balnearis, els dos noucentistes, de prestigi, encantadors, acollidors i font de treball i turisme pel poble: un d’ells enorme, amb una potent planta embotelladora d’aigua a més de l’activitat balneàrica, regentat per un consell d’administració i propietari dels drets de l’aigua termal de tot el poble; l’altre petit, només balneari, sense possibilitat d’embotellar aigua i a expenses de la renovació d’un contracte d’ús d’aigua i regentat per una família del poble des de fa generacions.

Imagineu un poble amb moltes fonts d’aigua termal de les que només hi ha una que raja aigua termal (calenta i amb un punt de gas) perquè les altres estan en poder del balneari gran i s’han quedat sense aigua termal.

Imagineu un poble que des de la prehistòria l’aigua termal ha estat important pel seu desenvolupament, que vol continuar essent un referent del termalisme però veu com tota la seva aigua se’n va en forma d’ampolla de vidre amb el nom del balneari gran i, a sobre, en castellà.

Aquest és el panorama de Caldes, per això quan el balneari gran ha decidit tallar l’aigua al petit per absorbir-lo o obligar-lo a tancar i desfer-se de la competència, tot el poble ha sortit al carrer i s’ha desfermat aquesta guerra, una guerra que no deixa de ser la del petit contra el gran, la del dèbil contra el poderós, la de David contra Goliat (com diu un historiador caldenc).
En aquesta guerra el petit tenia totes les de perdre, ho tenia tot en contra: sense poder a les "altes esferes", sense un potent consell d’administració, sense aigua pròpia, sense una sentència favorable del Tribunal Superior de Justícia… Però tenia una cosa molt important: l’estimació del poble.

I ho ha aconseguit. En aquest cas l’opinió pública ha forçat la maquinària del poderós que s’ha vist obligat a fer marxa enrera i tornar a obrir l’aixeta (d’altra banda ben real, no una aixeta simbòlica) per no quedar com els dolents de la pel·lícula i tenir el poble on està establert en contra.

Però és aquesta la victòria de la guerra o només d’una batalla? Personalment crec que només d’una batalla, els poderosos mai perden una guerra, sempre tenen un "as" amagat a la màniga.

De totes maneres, si més no, això ens dóna un marge d’uns anys per poder continuar gaudint dels beneficis del balneari petit, de poder anar els diumenges a la tarda a fer un agradable cafè en el seu encantador jardí i trobar-te amb els amics.