![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCMk9sTMMtGOgGqj2KdBlT8mBK-abIcpFrfpCdLX9EJImuXRU7G5wAPfeBFtbqqp7VRy4gATkBi-7qKwg-g8UAlH_GlvJ5nqCuYKPt-iZDmLpV_Tz2mL_Wqs_PfSpPQRa7s_CNXorCzQ/s320/lakatarsisdeltomatazo.jpeg)
Una de les darreres vegades que vaig anar a Madrid, un natiu de la ciutat em va portar a veure un espectacle del que jo no en sabia res ni havia sentit a parlar mai: La Katarsis del Tomatazo. Aquest espectacle, de petit format i estètica de cabaret, té el seu punt fort en el fet que el públic decideix en directe i expressant de la forma més educada i correcte possible, si el número que ha vist li ha agradat o no, i això es fa de la següent i tant tradicional manera:
T’agrada = aplaudeixes
No t’agrada = tires tomàquets als actors
Cal a dir que se’n tiren més tomàquets que aplaudiments però això bàsicament succeïx perquè des del principi no saps què fer amb els tomàquets que et donen al comprar l’entrada si no és fer una amanida, però al mig del teatret és complicat.
En fi, doncs la pràctica d’aquest espectacle de cabaret l’hauríem d’aplicar a l’hora d’escollir els nostres polítics enlloc de les tradicionals eleccions legislatives:
Us imagineu posar-los tots en fila al mig d’una plaça i, als que no ens agraden o no ho han fet bé, tirar-lis tomàquets?
N’estic segur que no hi hauria tanta abstenció i es faria una tomatina tremenda.
Comentaris