.jpg){kind=link}
Així es queda un després de saber d'un atemptat, per la crueltat del mateix i, sobretot, per la seva irrecionalitat.
Però molt més consternat et quedes quan el teu destí previst durant dos anys seguits és el lloc de l'atemptat: Iemen.
.jpg)
L'any passat havíem consultat agències de viatges i mirat infinitat d'informació per viatjar al Iemen però finalment va sortir una oportunitat d'anar a Guatemala que no podíem desaprofitar de cap de les maneres.
Aquest any, com l'anterior ens havíem quedat amb les ganes, també teníem el mateix destí al cap: Iemen. També havíem demanat pressupostos i informació. Finalment uns amics ens van propossar anar a Cuba i vam pensar que, ja que en Fidel estava tant malalt, valia la pena aprofitar d'anar al país caribeny abans que en Castro es mori i tot canvii a Cuba.
Un any més Iemen quedava postergat. I segurament ho quedarà per sempre.
Però el pitjor de tot és que et queda aquella sensació de pensar que si no ens haguessim decidit finalment per Cuba, el nostre destí hauria estat el Iemen i ara potser... amb una mica de sort, per tema dates, només hauríem de lamentar la cancel·lació del viatge.
Tot plegat m'ha fer reflexionar força.
Comentaris
Un petonàs, maco.
(per sort són vaques mudes, jejeje ;¬P)
;-)
Sí, però al Iemen hauriem viatjat al setembre...
Recorde que al 2001, unes companyes de classe de Villena, (Alacant)es van anar al Iemen i les agafà tot el tema de les Torres Bessones de NY. (Supose que la Nimue també ho recordarà)
Van patir la situació des del Iemen, ficades a l'Ambaixada sense poder eixir en una setmana més o menys... Quina tristesa dóna que no puguis anar allá on vols per uns fanàtics.
Amb un atamptat només demostren que són bastant covards, el més difícil és aconseguir les coses parlant i no destruint a la gent.
Una notícia realment trista. Salutacions déric!
Si bé és veritat que inclús a casa et pot passar qualsevol cosa, també ho és que ací hi ha moltes més probabilitats de què et toque a tu.
L'any passat no vam anar al Iemen però vam anar a Guatemala, un dels països de llatinoamèrica amb més inseguretat ciutadana, així que si no passa una cosa, pot passar una altre o demà puc anar a treballar i caure'm un balcó al cim. El que vull dir és que em nego a deixar de fer el que vull per por i més per una por imposada per uns governs (els seus i els nostres) covards, integristes i fanàtics.