Retorn a la normalitat

Per fi puc dir que la normalitat ha tornat a la meva vida, tan laboral com personal.

La feina ja està de nou en el seu curs habitual i més que ho estarà després de les eleccions; i el treball del postgrau de gestió del patrimoni ja està força avantçat i ja em veig capaç de tenir-lo acabat en la data prevista, tot i que m'estaré quinze dies de vacances pel mig. I quan el tingui enllestit em podré posar de ple en les rectificacions de la meva nova novel·la que m'agradaria tenir acabada pel mes de juliol per continuar amb la que tinc a mitges i encetar nous projectes que ja s'estan gestant a poc a poc a la meva ment... Però per això encara falta una mica de temps. Ah! I encara m'he de comprar la pedra que algú a qui no conec, i que m'aprecïa i aprecio, em va recomenar, i ho he de fer abans de marxar de viatge però no he tingut l'oportunitat d'anar a algun lloc que venguin pedres i te les deixin triar, perquè una imposada no la vull.

Doncs com deia, aquest any les vacances, pel tipus de viatge que farem, les agafem al juny (ja diré on vaig en un altre post dedicat només al viatge) i encara no em faig a l'idea que d'aquí 15 dies tornaré a creuar l'Atlàntic tancat dins d'un tub d'acer durant deu hores. Tot i això ja en tinc ganes, cada cop més. Em va costar il·lusionar-me per aquest viatge per qüestions que ara no venen al cas, però ara que ja he pogut solucionar un aspecte important, estic entusiasmat.

En fi, que és cert, la vida està plena d'alts i baixos i de moments de tot. Ara toca aquest i que duri.