No he volgut barrejar temes ni post, així que ara explicaré el que va passar dissabte, el que em va passar a mi en la Setmana del llibre en català. ¿? Què és aquesta fira si no un gran supermercat de llibres amb uns quants actes vinculats.
Si em va anar bé? Suposo que sí: vaig divertir-me, vaig fer relacions socials amb d'altres escriptors, vam intercanviar experiències i confidències, es va dir el meu nom per megafonia, però de signar, signar, poc. Ens teníen a tots els escriptors arraconats, tan, que fins i tot la gent que sabia que hi erem, els costava trobar-nos. A més tots junts, barrejats per gèneres, estils i tècniques. Vull dir que estavem en una taula llarga, a un costat tenia una escriptora presentant un assaig femení, a l'altre un poeta, més enllà novel·la històrica, etc. Ja està bé que ens facin relacionar entre nosaltres però si jo he de vendre un llibre juvenil, no haguès estat més llògic que m'haguessim posat al costat d'un altre escriptor d'infantil o juvenil i a la secció corresponent? I al poeta a la secció de poesia? I a l'assagista amb els assajos? Crec que hauria estat més profitòs perquè algú que cercava poesia no sabia que havia un poeta signant o, en el meu cas, tot de nens a la secció infantil desconeixien que un autor de juvenil signava llibres a l'altra punta de la carpa.
Un desastre d'organització en aquest sentit, amb tots els altres, cap queixa, ens van tractar molt bé. Però hauria preferit estar més en contacte amb els nanos que amb les hostesses.
Comentaris
Un beset!
edevant! i a tot drap!
la veritat és que si l'organització és com l'expliques és una mica trista...
Pel demés em vaig sentir molt ben tractat i la gent que hi treballava van ser molt amables amb mi com a escriptor i amb mi com a client.
Recorda'm quan siguis famós que si no et donaré un cop d' escombra!
;-)
Vaig viure la mateixa experiència l'any 2006. El millor són les relacions amb els companys de taula. Però, certament, un xic desorganitzat tot plegat
Àlex Hdez