I després de la decepció ve la il·lusió o l'optimisme o altrament dit, la promesa.
Aquesta et pot venir donada per petits fets sense relació entre ells i sense cap motiu, igual que arriba la decepció, també pot arribar la promesa, sense saber perquè.
També pots intentar cercar la raó exacta, igual que amb la decepció, sense trobar-la: un passeig vora el mar; un arc de Sant Martí al cel; una pluja inesperada; l'olor d'un núvol (jajajaja); una companyia agraïda; una trucada de suport; uns comentaris d'ànims; o una nit fent uns pastissets que et surten boníssims.
Això sí, l'apatia no t'acaba de marxar, però sembla que et venen al cap unes idees per desencallar el projecte que tenies aturat i et feia ballar tan el cap. Ara només cal que et posis mans a l'obra... amb una mica de força de voluntat.
Comentaris
Es així, perquè després que passa....
I tu, aquest any en portes unes quantes de fites assolides.
La meva opinió es que ara toca descansar una estoneta, agafar-ho en perspectiva, veure-ho casi des de fora, i intentar disfrutar-ho.
Segur que etfa sentir neguitós no tenir res al cap,.... però a la vida també hi ha d'haver aquest moments, que de ben segur són petits preludis de altres grans projectes.
Fes pastissets, bunyols o ves a buscar espàrrecs que n'està ple... Ja tornaràs amb grans fites!!!!
Salut!
salut! bons posts!
Canviem, tenim més sol, fa més calor... Bon moment per a fer una pausa, reflexionar, guaitar les voreres del camí, (pero mai mirar cap arrere).
Després d'una aturada, necessària, ja podem alçar-nos de nou i continuar el camí. Que el gris de l'hivern, ja se'n va. I si venen pastissos de primavera, doncs millor!
Un beset!
Ànims i endavant!
Maleïda astènia primaveral!
A reveure!!