La decepció de la felicitat


Quan tot ho tens de cara, quan tot et va bé, perquè et sents desganat, desinteressat, apàtic, baix de moral? Intentes buscar la raó i no la trobes perquè realment no tens res que et vagi malament, cap problema greu, cap maldecap i, no obstant, qualsevol cosa que intentes fer se’t fa un castell i ho abandones fins i tot abans d’intentar-ho. Pot ser el canvi de temps? Pot ser l’entrada de la primavera? L’astènia primaveral? L’al·lèrgia? O, simplement, l’apatia per qualsevol cosa. Només esperes que passi aviat i et tornis a il·lusionar per les coses, per passejar a l’aire lliure, per sortir, per divertir-te, per engegar nous projectes, en definitiva, per viure amb ganes.

Comentaris

Anònim ha dit…
A mi em sembla que tots tenim la sensació que estem bé però que podríem estar millor.
Mai no estem a gust.
neus ha dit…
saps? crec que tot plegat és la falta d'humitat... la falta de pluja... la falta d'aigua... si plogués, si fes un bon ploure, dies sencers amb les seves nits... segur que tot ho veuríem d'una altra manera.

potser és que et falta alguna cosa per acabar de sentir-te del tot bé amb tot plegat...

Una abraçada, maco!
barbara ha dit…
ei quans dies sense pasar-me per aqui.A lo millor simplement es que tens un mal dia

un peto
Anònim ha dit…
Anims. Diuen que el temps és la millor cura... sort!
Anònim ha dit…
Ets Cranc, per casualitat? La Lluna, per on la tens? És que et llegeixo, i això sona a pujada i baixada de la marea... i tants de cops que l'he patida...
èlsinor ha dit…
Hehehe...igual és que ets masoca i et va la canya, i és la seva manca allò que t'està deprimint... :P
Júlia ha dit…
I a vegades es a l'inrevés, les coses no van bé, tens problemes gruixuts, i et sents amb ànim per superar-los i fins i tot amb una certa eufòria. Cal dir que el temps meteorològic ens influeix i també molts altres elements no espirituals. I, sí, no estem mai conents. Massa tips, que deien els grans.
Però com em poses aquesta foto??? que estic a dieta!!!
Deric ha dit…
jajajaja
Home de la música, per mi assaborir qualsevol cosa d'aquesta foto és una petita felicitat que no decepciona mai... això si no comproves la diferència amb la bàscula!
Joana ha dit…
Potser és el relaxament perquè ho tens tot de cara,sense problemes ,sense esforços...després del batibull per aconseguir-ho, potser...
En tot cas permetre't un petit caprici com els de la foto, o un dia feiner fent una altra activitat diferent, qualsevol cosa ...a vegades desperta altre cop les ganes...i la il.lusió. I si plogués...
Que passi aviat la apatia!
Anònim ha dit…
Com be ha dit algun company/a per aqui, son etapes de la vida, un dia s'està millor i un altre pitjor, el que s'ha d'intentar es que les millors etapes t'ocupin el 100% dels dies ;-)

Ànims macu!!!!!!!!!!!!!!!!!
Mikel ha dit…
Potser la millor terapia es escriure al blog ves a saber...
Words ha dit…
ostres em sembla que el dia 20 no va ser un bon dia en general!

menys mal que avui ja és 22...:)

Muaks!
Montse ha dit…
Et queda alguna xocolatina per mi?