Les ciutats actuals se semblen totes, sobretot en els seus barris residencials més nous. Si veus una foto d'un edifici sense més referències, ets incapaç de saber a quina ciutat es troba, tots són iguals. On està l'originalitat dels arquitectes? Només queda per quan els paguen bé per fer un edifici públic o de negocis?
Trobo a faltar aquells edificis amb alguna característica artística que el diferencïi dels que té al costat i, sobretot, trobo a faltar trets diferencials d'una ciutat a una altra.
On jo visc hi ha un barri (el meu), molt nou, on els edificis més antics tenen 5 anys i tots segueixen una mateixa línia. Això podria ser aquest tret diferencial que marcaria aquest barri del resta de la ciutat o d'una ciutat veïna, però no deixen de ser horrorosos edificis d'obra vista, amb diferents formes i volumetries, però en definitiva, iguals, sense cap gràcia.
S'ha perdut l'art en l'arquitectura o millor dit, ha quedat reduït a uns pocs edificis d'unes poques ciutats. En el futur, quan s'hagi d'estudiar l'arquitectura contemporània en la història de l'art, ho tindran ben fàcil: lletja, sosa, d'obra vista, funcional i tota igual.
Comentaris
I els arquitectes... ultimament s'agafen a la excusa de la pasta i el temps. SUposo que si paguen poc,vas a lo facil.
salut!
http://turisme.reus.net/
Jo també prefereixo una casa comfortable per dins, més que per fora, Júlia, però no crec que una cosa estigui renyida amb l'altre.
Tampoc crec que un disseny atractiu, diferenciat estigui renyit amb el preu. No hauria. Els arquitectes, encara que no cobrin sumes importants per dissenyar un edifici, suposo que els agradaria veure el seu tret característic, encara que sigui en un edifici de vivendes funcional.
Petons ;) (I still alive)
la teva feina l'has de fer el millor possible amb el que et paguen.
Als arquitectes entre d'altres coses s'els pagua per ser creatius, per fer art... imagineu un pintor que fa un cuadre lleig simplement per que li paguen poc? o per que el quadre sigui mes barat?
No ens conformem!
Trist, pero son peces de l'engranatge.
(salut i un somriure sense accents)