De vegades de no fer absolutament res, passes a tenir una feinada increïble. I ja no parlo només de la feina laboral, aquella que et fa guanyar les garrofes, no, sinó de la feina que et busques tu mateix sense ni adonar-te que vas acumulant coses a poc a poc.
No sé si encara estic saturat o no, però poc em falta i això que encara no he començat amb tot:
Postgrau fins el juny amb lectures de manuals i la realització d'un exhaustiu treball d'investigació; cicle de conferències sobre l'evolució de l'home a la comarca; ràdio cada divendres; un escrit per acabar i presentar abans de final de mes; premis literaris que em comportarà molta més lectura...
Per no parlar de la feina laboral que m'ocupa totes les hores que estic al despatx, darrerament, per una cosa o una altra no tinc temps ni per sortir a fer el "cigarro" i això que jo no fumo... o serà per això mateix? No, seriosament, hauria de plantejar-me fer només les coses pròpies del meu càrrec i no abarcar més del que em pertoca, però això va amb la persona i no podria fer-ho per més que vulguès. A més si no m'agrada fer només la feina mecànica, administrativa, si aspiro a alguna cosa més del que tinc ara, suposo que és normal que, quan veig una mínima escletxa de feina que m'omple més, que és més creativa, m'hi agafi amb força encara que signifiqui més feina per mi. O no?
Comentaris
Una cosa darrera l'altra i tot anirà sortint, home.
Sí és una putadilla lo de blocat, sí ;)