Ocupacions 2

Uf! Em costarà això de continuar tenint el blog actiu per més que ho vulgui, de totes maneres ho intentaré perquè no vull perdre totalment el contacte però cada cop més em costa esgarrapar alguns minuts al meu temps per ficar-me, escriure un post o llegir els blogs amics.


Què farieu si tinguessiu l'oportunitat d'ascendir a la feina a un càrrec que us interessa però que el treball a fer no us entusiasma especialment? Ja sé, és allò de: què és millor tenir una feina que t'agradi o un càrrec millor? però, i si en el càrrec millor la feina, tot i no agradar-te excessivament, tampoc t'és desagradable i, potser, et permetrà accedir amb el temps a alguna cosa que sí t'entusiasmi i per la que t'has preparat tota la vida?

Apa, i a sobre anar estudiant el post-grau!

Comentaris

Júlia ha dit…
No pretenc aconsellar res, però val més càrrec en mà... i si a més no t'és desagradable del tot, i fins i tot et pot arribar a agradar, i pot ser un pas endavant...

Que vagi bé! No deixis el blog del tot, ep.
12 de febrer del 2007, a les 20:48
Anònim ha dit…
Eii company. Em permeto fer un parell de comentaris, que no volen ser suggeriments (de veritat!).
1er. les feines, moltes vegades, acaben sent el que tu fas amb elles, i més amb l'administració. Per tant, tu mateix.
2on. Compte amb la política. A vegades val més menajr poc i païr bé. Compte que hi ha eleccions el maig...
Sort! totes les decisions que prenguis t'aniran bé. Es qüestió de caràcter.
12 de febrer del 2007, a les 22:41
Deric ha dit…
Júlia, espero no deixar abandonat el blog
12 de febrer del 2007, a les 23:29
Deric ha dit…
el7, agraeixo els teus comentaris però no he entès el segon ara per ara res del que he dit esta subjecte a la política, més endavant no ho sé. I per cert, penses que poden haver gaires canvis al maig?
12 de febrer del 2007, a les 23:31
Giorgio Grappa ha dit…
Buf! Que complicat... Jo t'aconsellaria tirar endavant amb els canvis; però és que jo sóc un fan del canvi pel canvi, la monotonia em mata. I tu?
13 de febrer del 2007, a les 7:39
Mikel ha dit…
cascu te que decidir perque no hi ha cap cas igual pero si el lloc de feina es al mateix lloc nomes has de valorar dues coses i son la diferencia economica amb el sacrifi de disfrutar menys de la feina. Es a dir si aquesta diferencia economica et permet disfrutar mes i millor del temps lliure aixo possiblement pugui compensar el fet de que t´agrdi menys la feina. Crec que la resposta la tens en la valoració d´aquets dos factors
13 de febrer del 2007, a les 7:59
neus ha dit…
Caram...

1r.-Com és que surt un accent a Deric? m'agradava més sense... ;)

2n.-Mentre no ens deixis abandonats del tot, tu passa quan puguis o vulguis i vés-nos deixant alguna coseta per aquí, eh? quan puguis, és clar...

3r.-Jo l'agafaria la feina nova, sobretot si amb el temps pots fer allò que t'entussiama.

4rt.-Un petó!!
13 de febrer del 2007, a les 9:14
nimue ha dit…
buaaaaah! jo tampoc vull que deixes el blog :(
Ni que siga poquet, però escriu de tant en tant, que et trobe a faltar (com a la Isnel :_((

Jo també agafaria la feina nova. Si veus que a la llarga serà beneficiós i ara per ara no et desagrada...

En fi, tries el que tries, triaràs bé ;)
13 de febrer del 2007, a les 10:01
Alls cuits mai couen ha dit…
ei deric, ascendeix home, la feina sempre serà feina, accepta!
13 de febrer del 2007, a les 13:45
Cristina ha dit…
Si és per tenir un càrrec millor no t´ho pensis. Sempre està bé imposar-nos nous reptes. Torna de tant en tant. Una abraçada.
13 de febrer del 2007, a les 17:00
l'home de la musica ha dit…
En aquest cas no t'ho pensis, i lluita tot el que puguis per aconseguir-la, mantenir-la, i després fes tot el posible per arribar a complir, els teus objectius!
13 de febrer del 2007, a les 18:06
Ainalma ha dit…
Ui, jo intentaria mirar més enllà, en la següent possibilitat d'ascendir i fer el que realment m'agrada, de manera que no deixaria escapar l'oportunitat, i més tenint en compte que no és una faena que et desagrada del tot...
13 de febrer del 2007, a les 20:44
Joana ha dit…
Quan t'ofereixen aquesta possibilitat has de valorar en quin moment personal estàs. Sovint ascendir comporta més dedicació de temps. Un ha de sospesar què fa amb la seva vida, la personal. Vull dir que el temps lliure no està pagat amb diners. Si treballem molt oblidem viure. Però no sóc ningú per aconsellar-te. Jo en el seu dia vaig renunciar a un ascens i no me n'arrepenteixo. Tinc totes les tardes lliures i això m'ha permès fer moltes coses diferents i descobrir-ne moltes més.
Que vagi molt bé sigui quina sigui la decisió que prenguis.
Salutacions!
13 de febrer del 2007, a les 20:45
Montse ha dit…
Endavant les atxes! tu pots!!!
13 de febrer del 2007, a les 22:09
Anònim ha dit…
Et contestes tu mateix. Agafa la feina. Sense por
13 de febrer del 2007, a les 23:58
Giorgio Grappa ha dit…
Ostres, no me n'havia adonat! Ara escrius Déric. És curiós, per a mi era una e oberta: Dèèèèèric!
14 de febrer del 2007, a les 0:28
èlsinor ha dit…
En principi, i sense tenir-ne més dades, jo agafaria el càrrec, que sempre estaràs a temps de deixar-lo si veus que no t'interessa.
14 de febrer del 2007, a les 1:03
Petitabruixa ha dit…
Jo sóc d'aquelles que no puc treballar si no és del que m'agrada i, per sort, a la fí ho he aconseguit!

Home, jo agafaria el carrec pensant que, a llarg terme, podràs tenir llibertat, econòmica i personal, per fer el que desitges..Segur que ja ets aprop!

Ànims!

"La suerte es de los osados"
14 de febrer del 2007, a les 10:22
Anònim ha dit…
Ja estàs més que decidit a aquestes alçades...
Jo estic seguint un procés similar...per això vaig tant de cul...
18 de febrer del 2007, a les 20:06
namaga ha dit…
jo no sé el què faria deric,
però m'encanta veure com fas els teus Salts.

un petonet
19 de febrer del 2007, a les 16:07
Publica un comentari a l'entrada