Más extraño que la ficción

Aparentment hi ha pel·lícules que semblen una bajanada, una típica "americanada" o comèdia insulsa i estúpida. Aparentment.

I vas a veure-la per un comentari que has sentit o per un aspecte del guió que et sembla interessant o pel director, Marc Forster (Monster's ball; Descubriendo nunca jamás; Tránsito) o pels actors protagonistes: Will Ferrell (horror!) (Pasado de vueltas, Embrujada), però sobretot per Emma Thompson, Dustin Hoffman, Queen Latifah, Linda Hunt i Tom Hulce (sí, sí l'Amadeus) i Maggie Gylennaal.

Doncs bé, Más extraño que la ficción m'ha encantat, fins i tot, entusiasmat. Feia temps que no gaudia tant d'una pel·lícula. Ben construida, interessant des del primer moment, amb el toc just de comèdia, de drama i de filosofia, amb una direcció acurada i una posada en escena excel·lent amb uns decorats que formen part de la trama de la pel·lícula i dels personatges.

L'argument és simple però molt profund a la vegada: un home calculador, avorrit, gris, es desperta un matí i descobreix que algú està portant les rendes de la seva vida, agreujat perquè sap que aquest algú el vol matar. Així aquest home gris despertarà a la vida precisament per esbrinar qui o què està marcant el seu destí d'una forma tan inexorable. Finalment ho descobreix, ell és el personatge d'una novel·la que està escrivint una escriptora que passa per un moment de bloqueig creatiu.

És la lluita d'aquest home per escapar del seu destí o acceptar-lo. El destí ve marcat per un ent superior o el podem canviar? Ell pensa que el pot canviar, però a diferència dels altres "mortals", aquest home pot anar a la recerca del seu déu, l'escriptora, per fer-li canviar el destí i que no acabi amb la seva vida...

I no explico més per no desvetllar el final que, com un joc, fa encaixar totes les peces que ha anat mostrant al llarg de la pel·lícula per a que tot quadri amb la sorpresa final.

L'únic que no m'agrada és la història d'amor, que és important per fer avançar la història, però no és creïble, no hi ha màgia ni feeling entre els dos actors. De totes maneres és d'aquelles pel·lícules que m'agradaria tornar a veure per copsar molts més detalls que, en un sol visionat es perden.