Avui em sento d'aquesta manera, viatger per un camí imaginari que no sé on em durà ni quan arribaré al desti, un camí ple de corves dificil i rectes molt llargues.
Ahir a la nit, quan tornava del Manantial de Catalunya cap al pais del Salts del món, no hauria parat, hauria continuat conduint amunt, ben amunt, en direcció desconeguda. De vegades penso de continuar un viatge infinit sense rumb, sense equipatge, només conduir, la ment en blanc, concentrat en la carretera i en res més. Arribar a un lloc desconegut, una vida nova, un idioma nou, una aventura nova...
Llavors penso en la persona que m'estima i jo estimo, en els amics, en la familia, en l'Àlex, en la hipoteca, en el crèdit del cotxe, en la rentadora posada abans de marxar i que ja haurà acabat... i poso l'intermitent, surto de la carretera, faig les innombrables rotondes que m'han posat per arribar al meu món de Salts i arribo a casa. Comandament a distància del parquing, clau de l'ascensor, clau de la porta i al llit, demà serà un altre dia.
Demà pensaré en volar, en agafar un avió i aterrar a una ciutat europea, la que sigui, això m'és igual si vaig amb tu.
Comentaris