El primer dia de retorn a la feina després d'una baixa laboral per estrés és dur perque tothom et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta i et pregunta... i tu només
marxaries, marxaries, marxaries, marxaries, marxaries, marxaries, marxaries... cap a casa a ficar-te al llit un altre cop, posar el cap sota els llençols i oblidar-te que el dia s'ha llevat gris i plujós, exactament igual de com et sents.
És el que odio més, les preguntes:
"com estàs?"; "ja estàs bo?"; "et trobes bé?"; "Ah, però estaves de baixa?"; "com han anat les vacances?"; "feia dies que no et veia!"; "què tenies?"; "fas mala cara, que no has anat a pendre el sol?"; "perquè no t'has pres uns dies més de baixa i tornaves desprès de festes?"; ...........
Totes aquestes han estat preguntes reals que m'han fet aquest mati i totes contestades amb un lleuger somriure hipòcrita per la meva part intentant donar les menys explicacions posibles i aguantant-me les ganes de deixar anar algún clatellot.
Comentaris