Escrivint un comentari al Balcó de l'Omar m'he adonat que he perdut el nord o, dit d'una altra manera, que no sé on estic.
Vaig començar aquest blog per parlar de les coses que veia en el món, al meu voltant i, s'ha acabat convertint en un món molt petit, cada cop més petit, més tancat en mi mateix. Voldria obrir-lo però no em surt, quan faig un salt, torno en dins, em replego, faig introspecció, em costa sortir. I parlo del que m'ha passat, del que vull aconseguir, del que sento...
Però tot i així i ha coses que ni aqui les puc dir, de tan íntimes o, simplement, perque és millor dir-les en directe a la persona implicada. Tens la necessitat de fer-ho, però no t'atreveixes atemorit per la reacció de l'altra persona o, per la teva pròpia reacció en sentir-te rebutjat o, perque les paraules són dificils d'expressar i tenen infinitat de matisos diferents.
Potser aquests salts al món no em serveixen per fer un món exterior, sino totalment interior, molt personal, íntim, un diàleg amb mi mateix.
No sé, potser és que no tinc bons dies darrerament i els colors s'han enfosquit més de l'aconsellable.
Comentaris