Podria dir que, en certa manera, sóc afortunat, doncs no tothom pot dir que han llegit la seva novel.la en una editorial, que han fet un informe, l'han valorat i l'han arraconat al piló de l'impublicable.
Ara bé, pel que m'han dit, s'ho podien bé estalviar: Diuen que la meva novel.la té molta fantasia i passatges bastant surrealistes i que ara, la moda, és el realisme i no la fantasia.
Llavors jo penso: és una novel.la per nens a partir de 10 anys, ja tindran temps de xocar de cara amb la dura realitat, donem-lis, si us plau, una mica de fantasia, de màgia, d'imaginació. Però si acusen la meva novel.la d'això, de que acusaran en Harry Potter? (i ell ha tingut un éxit brutal) O és realisme que un nen voli amb una escombra? El meu protagonista és un nen com qualsevol altre, sense poders, només que li passen coses extraodinàries i fantàstiques. Què és? Falta de visió per part de l'editorial o excès d'optimisme per part meva ambel meu treball?
Avui per la tele sentia una entrevista a un actor que mentre treballava a una peixateria, tenia un cartell a sobre del seu llit que deia: "Sóc un actor sense feina d'actor". Jo he decidit posar-me un a sobre de l'ordinador que digui: "Ets un escriptor sense res publicat!, a veure si així m'ho crec jo mateix i crido la bona sort. Mentretant ho aniré provant.
Comentaris