Avui llegia un diari de fa uns dies en el qual sortia una entrevista a la Nicole Kidman on afirmava categòricament que no es considera bona actriu i que és molt insegura.
És més, afirmava que li feia terror que, algun dia, la gent ho descobrís i s’adonés de lo dolenta que era i de com els havia enganyat.
Són paraules sorprenents per una persona que ha guanyat forces premis pel seu treball i això em fa arribar a una sèrie de conclusions:
1.- ella es pot permetre el luxe de dir-ho perque és bona.
2.- els que arriben a l’éxit en la seva professió també poden tenir pors i inseguretats.
3.- res és el que sembla.
4.- si ella diu això, jo em puc permetre encara més el luxe de dubtar, de tenir por, de ser insegur.
5.- per tant, puc deixar de tenir por, de dubtar, de ser insegur, perque el encara no he arribat al lloc que vull arribar i no sóc ningú dins d’aquell món a qui li puguin recriminar res.
6.- he deixar de patir i dedicar-me a disfrutar amb el que faig seguint el consell que em deia l’Àlex a cada sessió del curs.
7.- el que hagi d’arribar, arribarà (setè manament de filosofia barata de pel.lícula xorra)
8.- encara m’he de preparar molt i practicar i practicar molt i treballar i treballar molt.
9.- no tenir por dels fracasos, seràn els éxits del futur (vuitè manament de filosofia esotèrica de la mateixa pel.lícula xorra)
10.- aquest no sé quin és, però com sempre han d’haver deu manaments...
Comentaris