Aquesta és una dita que vaig sentir fa molt de temps en una pel.lícula d’aquelles de filosofia barata tipus Karate Kid, Flashdance o alguna de semblant.
Avui ja no sé si creure-m’ho perque, de vegades, se’m fa molt feixuc perseguir els meus somnis, lluitar per aconseguir el que vull i que una vegada darrera d’altre se’m vagi enfonsant una mica més. Com deia aquell: “de mica en mica s’omple la pica”, doncs en el meu cas, de mica en mica se’m van buidant les il.lusions o, millor dit, me les buiden.
Jo persegueixo el meu somni, no és cap cosa estraordinària, és un somni petitet, no demano gaire, només amb una miqueta ja seria feliç... però aquesta miqueta se m’ha tornat a negar un cop més i, un cop més se m’ha fet molt dur.
Llavors em replanteixo si és que sé fer res ben fet, perque tot allò que m’agrada fer (creativament parlant) sembla que sóc un negat per fer-ho o, si més no, és la sensació que em dóna després de veure les reaccions de la gent. I arribo a la conclusió que potser no. Que és probable que no serveixi per fer el que més m’agrada i, per això, potser deixi de perseguir el meu somni.
Tinc un dia força negre i, com es pot comprovar, força espès. Me’n vaig a dormir a veure si em “despejo” una mica.
Comentaris