Vinc de fer la sessió cinquena del voluntariat lingüístic i, ara deprès de tantes trobades amb el noi hondureny, comença a obrir-se i explicar-me coses del seu pais, de la seva vida...
Avui l'he fet feliç, quan he portat un mapa d'Honduras que vaig baixar-me d'internet. Ha posat una cara d'alegria al veure el seu pais, que només aixó ja ha valgut la pena. M'ha ensenyat la seva ciutat, els treballs de recerca que va fer a la universitat, les zones més boniques, les illes... anavem resseguint el mapa i m'explicava coses de les seves ciutats, dels rius, de les dues muntanyes més altes, d'un carnaval molt famós, de la gent, del menjar, del que va passar amb l'huracà Mitch...
He après moltes coses del pais, però una molt més important, que no hi ha dret que una persona tan preparada intel.lectualment com ell que ha fet dues carreres universitàries i parla idiomes, hagi de treballar de paleta perque no pot trobar cap altre feina per una simple qüestió de papers.
I l'altre cara de la moneda és quan, a la feina, m'assabento de les màfies, les estafes i les falsificacions entorn del procés de regularització. A dia d'avui, ja no solament es falsifiquen certificats d'empadronament i contractes de treball, sino que s'estan venent taregetes de residència i treball falses. Suposo que ja fa anys que això s'està duent a terme, però jo, que sempre penso bé, no me n'havia adonat. L'únic que s'ha aconseguit és que a la feina ens hem posat molt més estrictes, però molt.
Comentaris