La Gioconda sembla un travesti

Aquesta rotunda expressió és la que va fer servir el semiòtic italià, Umberto Eco per definir el quadre més famós de tota la història de l'art.

Potser no li falta raó, però trobo que la Gioconda té una cosa especial difícil de definir, una cosa una mica terrorífica i és que si et poses davant d'ella i la mires als ulls i et mous d'un costat a l'altre, ella mai deixa de mirar-te directament, inquisitivament, misteriosament, terroríficament, com volen dir-te quelcom que mai descobriràs.

Però no és per aixó que ho diu l'Eco, ho fa per parlar del concepte de bellesa i jo ho poso aquí per relacionar-ho amb el meu post anterior (http://www.lamevaweb.info/post/671/12757). La bellesa no és un concepte absolut ni tan sols pot plantejar-se en termes temporals, varia en funció del temps, de les modes, de les èpoques, de les cultures. Però la nostra època té un concepte diferent, i és la conciència històrica de l'estética, la certesa d'un passat, és a dir, l'assimilació de tots els conceptes de bellesa.

Cadascú crea el seu pròpi concepte de bellesa, d'aquí les Vanguardies artístiques del segle XX. El concepte col.lectiu de bellesa està en perill d'extinció. I està bé que així sigui.

Comentaris