Qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència. Aixó només és un exercici pel curs d'escriptura fet en dos minuts a classe.
Vermell o negre? Gasolina o Diesel? Els dubtes d'en David s'havien anat reduïnt poc a poc, però encara quedaven forces per resoldre. Havia començat per decidir si comparia un cotxe tipus turisme o monovolum i, d'aqui en una espiral descendent havia aconseguit descartar vàries opcions fins a quedar-se en dues bàsiques per escollir, el color i el tipus de motor.
Va mirar al seu amic que esperava pacientment la seva decisió final mentre el venedor, assegut darrera de la seva gran taula plena de papers i catàlegs, l'observava amb un somriure de comerciant a la cara, ensenyant la seva dentadura perfecte.
- Què faries? - va demanar finalment a l'amic.
- Tu mateix. Ja saps que a mi el vermell no m'agrada i que faig pocs quilòmetres per comprar-me un diesel.
Sense fer-ho explícitament, en David va entendre que el seu amic li recomanava el negre de gasolina. Però és clar, va pensar, ell és més jove, li agrada córrer i els cotxes esportius.
Cinc minuts més tard i, després de donar mil voltes a totes les opcions de despeses de reparacions, impostos, carburant i sobre quin color s'embrutia més, va deixar anar el seu veredicte:
- Em sembla que em quedo el diesel de color vermell.
El venedor, sense perdre el seu somriure professional i, ja una mica cansat per la difícil venda, va respirar alleugerit. Però encara quedava un petit detall per resoldre.
- De tres o cinc portes? - va preguntar.
A en David, que ja estava content per la decisió pressa després de tants dies de dubtes, se li va caure el concessionari de cotxes, tot sencer, al damunt.
Comentaris