El meu alumne (per dir-ho d’alguna manera) no sí apendrà català o no, però riure, se’n fa un fart.
Avui, segona sessió. No he hagut de pensar gaire de què parlar, ha portat el que estan fent al curs de català nivell B-1 per fer un repàs. Bé doncs, de “tancar la porta”, ha sortit “tranca”, de “pollastre”, ja no ho dic. En fi, que ha après diferents maneres de anomenar alló mateix. I no vulgueu saber com a rigut a l’assabentar-se que existeix una ciutat que es diu “Berga”!
Entre aixó i que hi ha coses que no em surt el nom en català... Per exemple, quan va a comprar a la botiga de queviures, compra oli i desprès l’ha d’abocar a... no hi ha hagut manera que em sortis “setrill”, només “oliera” (sort que he vist al diccionari que també és correcte). És en coses amb aquesta en que m’adono que parlem molt malament el català perque m’he d’esforçar molt en no dir barbarismes de “carrer”.
Desprès, a la classe d’anglés un company va i em diu: “No hauries de faltar a cap classe perquè riem molt amb tu”.
És que m’està entrant complexe de pallasso! Jo que sóc tan seriós!
Comentaris