Potser sí que he estat cruel, no ho sé. Potser no hi ha per tant. Potser és millor no pensar-hi més i continuar endavant. Potser sí.
Tenia la necessitat de fer-ho, he agafat el llibre de Khalil Gibran "El profeta" i he llegit l'apartat de l'amor:
"Quan l'amor us cridi, seguiu-lo, encara que els seus camins siguin durs i dificils. Quan les seves ales us envoltin, cediu a ell, encara que l'espasa amagada entre les seves plomes us pugui ferir. I quan us parli, creieu en ell, encara que la seva veu pugui desmanegar els vostres somnis com el vent del nord arrassa els vostres jardins. Perque així com (...) s'alça cap les vostres copes i acaricia les vostres fràgils branques, també penetrarà cap a les vostres arrels."
Sabies paraules que en aquest moment no em serveixen per gaire.
Comentaris