Els increïbles

Aquesta tarda m'he dit: "avui aniràs al cine a veure una pel.lícula entretinguda, que no et faci pensar gaire."

Estava davant de la guixeta dels Lauren mirant els horaris i la duració de les pel.lícules (perque de vegades és important si tens coses a fer més tard) i he vist que estava a punt de començar la projecció de la pel.lícula "Los increibles" i he pensat que faria de nen i entraria a veure-la desprès de les bones crítiques que he escoltat d'ella.

Doncs no m'he equivocat, he disfrutat com un camell, he patit amb els personatges i m'he alegrat amb els seus triomfs. M'ho he passat fantàsticament bé amb aquesta peli, m'he tornat a sentir nen, a sentir la màgia de cine i a tenir ganes de veure-la un altre cop.

El guió ja sé que és previsible i ple de tòpics, i què? M'ha fet disfrutar i aixó és el que compta. A més, tècnicament és extraordinària, de vegades no saps si estas veient una pel.lícula convencional o d'animació. Aixó no sé si és bo o no, però a mi m'ha encantat i ja estic esperant que surti en DVD per fer que algú me la regali.

Comentaris