Si més no, de forma temporal i no per falta de ganes d'escriure, sino perquè me'n vaig a Paris uns quants dies.
Agafaré un avió aquesta matinada i veuré la sortida del sol a la ciutat de la Llum, la ciutat de l'amor... I és el primer cop, en tots els meus viatges, que no tinc ganes de marxar.
Per dues raons: la primera perquè si haguès guanyat el premi al que feia referència en un anterior post, no hauria pogut marxar perquè l'entrega dels guardons és divendres. I la segona perquè ahir, com vaig dir, vaig tenir una estúpida discusió amb el meu nòvio i aixó em comporta molt malestar. Jo vull estar a Paris amb ell al 100% perque sí, perque l'estimo i "a pesar" de tot vull continuar amb ell fins que siguem vellets i no ens aguantem els pets.
Vull disfrutar a Paris, vull tenir la millor celebració d'aniversari que hagi tingut mai. Divendres és el meu aniversari, divendres farà uns quants anys, molts, que la meva mare em va portar al món, per tant, divendres és dia de començar coses noves, de nous reptes, nous futurs, no és dia d'acabaments ni de trencaments. No ho vull.
Comentaris