M'explicaré: havia quedat per anar a dinar a casa d'una amiga que em convidava a arròs (encara que al final ha fet rostit, molt bo, aixó sí). El dinar ha estat fantàstic, pel menjar i pels amics, els millors que he trobat en molt de temps.
Aquesta amiga marxa de viatge i era una mena de comiat. No és que marxi molt de temps però és la primera vegada que creua l'Atlàntic i està una mica espantada per tot plegat, pel motiu del seu viatge, per conèixer gent nova, una nova cultura i perquè el més lluny que ha anat fins ara és a Nàpols. A part del comiat també haviem d'organitzar els torns per anar a casa seva a donar de menjar els seus gats, uns quants. Entre ells, té una gata que ha tingut tres cadells, un d'ells està malalt i fa una mica de pena amb els ulls lleganyosos. Li he fet la proposta d'endur-me'l cap a casa, però al final a la meva amiga li ha fet pena de separar-lo de la seva mare i el gatet (gateta) s'ha quedat allà. M'hagués agradat quedar-me'l i cuidar-lo fins que estés bé, però, és clar, estarà millor amb la seva mare.
Llavors m'he posat trist. No per la gateta, sinó pel meu gos. He anat fins a casa del meu company on tinc el gos. Està allà perquè hi ha jardi i és més gran. L'havia de treure a passejar i donar-li la seva medicació. A l'obrir la porta del garatge no ha sortit a rebre'm. Pobret, està que ja no pot. Em fa tanta llàstima! Gairebé que no veu, sordeja bastant i les potes del darrera l'aguanten ja molt poc. Li he donat la pastilla i hem sortit al jardi i cap al petit bosc que hi ha al davant de la casa. S'ha caigut quatre vegades.
Em fa patir molt. Està tan gran! Ja té 13 anys, per un gos de la seva mida, són molts, potser masses. Però no m'atreveixo a fer el pas, a dur-lo al veterinari, encara penso que pot viure més o menys bé un temps més.
Sé que aquesta nit no dormiré pensant en el gos, en que hauria de pendre la millor decisió per ell. Però no puc. Vull no poder. Hem viscut junts 13 anys! Ara em sap greu haver volgut canviar la meva estimació vers ell per una gateta malalta. Potser és una tonteria patir tant per un gos, però s'ha fet estimar durant tots aquests anys. Ha estat un bon amic en moments alegres i també en els dificils i tristos.
Ara la seva vida arriba a la fi i jo estic trist.
Comentaris