Sí, ja ho sé, un cotxe no és el més necessari en aquesta vida, ni tan sols imprescindible, si més no, no hauria de ser-ho. Però ho és i molt.
Sobretot quan vius en una ciutat petita en que el transport públic (ara diuen sostenible), és gairebé inexistent. Per aquest mateix motiu el cotxe és una arma de doble tall. Per una banda et porta a tots els racons de la ciutat, però de l'altra, has de ingeniar-te-les per poder aparcar.
El meu cotxe el dia 30 farà dotze anys i ja li toca la jubilació. Més que res per que si em poso a fer-li totes les reparacions que li calen em gastaré una fortuna: canvi de rodes, embragues (no sé com es diu en català), retrovisors, corretxes, equilibratge de direcció... i un llarg etcètera. El desembre he de passar la ITV i ja pateixo.
Per aixó he pres una decisió: m'he de canviar el cotxe. I ara bé el més dificil: quin? diesel o gasolina? europeu, asiàtic o americà? petit, mitjà o gran?
La mida la tinc clara: per la meva alçada no puc tenir un cotxe petit; per la meva butxaca no puc tenir un cotxe gran. Conclusió: un mitjà.
He mirat marques, models, preus i m'he tornat boig. Hi ha tants, tantíssims! Un m'agrada però no hi arribo, l'altre hi arribo però no m'agrada, l'altre no té el motor que jo vull (1.6 i), l'altre no conec la marca, l'altre...
Uf!!!!! Ajut!
Comentaris