SOMNI DE MANUAL

Beget
Aquesta nit he tingut un somni d'aquells de manual de psicologia freudiana. He somiat que estava visitant un poble d'alta muntanya acompanyat d'un altre noi, on hi havia cases de pedra amb teulades de pissarra, un pont romànic i un riu encastat entre roques.

Passàvem el pont per veure l'altre costat on hi havia unes cases molt curioses. De sobte el riu es tornava molt cabalós a causa d'unes recents pluges i ens havíem de ficar a dins per travessar-lo de nou per poder marxar. Després de dubtar una estona, finalment m'hi ficava i el passava amb l'aigua gelada fins al coll, pensant que quan sortís m'hauria d'assecar bé per no agafar un refredat.

Un cop salvat l'escull del riu (i misteriosament secs), caminàvem per un carrer ample fins que es convertia en estret, tant que les façanes de les cases gairebé es tocaven. En aquest carreró hi havia tot de teatres, un al costat de l'altre, amb els seus cartells lluminosos i vestíbuls atractius que et cridaven que et quedessis allà. 


Però havíem de marxar del poble sens falta, així que vam continuar caminant endinsant-nos en un carrer encara més estret amb forma de túnel pel que havíem d'anar un davant de l'altre. Jo obria l'expedició. El túnel es feia cada cop més i més petit, el sostre baixava i s'estrenyia considerablement fins que ja era impossible anar dret i havíem de reptar. El noi de darrera m'hi manava la pressa, però jo amb prou feines podia avançar pel túnel de l'estret que era. A més, davant meu hi havia una reixa que vaig obrir amb dificultats, i més enllà encara hi havia una altra, però aquesta no l'obria jo, sinó un vell a qui li costava molt pujar-la i li queia constantment. El noi m'apressava i jo li deia que no podia fer res, que havíem d'esperar que el vell aconseguís obrir la reixa per sortir i ser lliures...


Llavors m'he despertat interpretant de seguida el somni: l'aigua; travessar-la ben moll; la desaparició de l'aigua; els carrers cada cop més estrets fins fer-se gairebé impossibles de passar; la sortida miraculosa amb la reixa que s'obre i es tanca; i l'home que ajuda a obrir-la. És clarament la representació del part i del meu naixement. El trencament d'aigües (el riu de sobte cabalós); la sortida de l'úter matern (el lloc atractiu ple de teatres, llum i diversió) i les contraccions del part (la reixa que s'obre i tanca). El que no acabo d'entendre és el noi que m'acompanyava en l'aventura... Un germà, potser? 

Comentaris

Elfreelang ha dit…
el teu alter ego, és a dir una part de tu mateix!
per cert has fet una bona lectura del teu somni....
Carme Rosanas ha dit…
Quin somni i quina interpretació... més xula!
Deric ha dit…
Gràcies, però jo no tinc cap mèrit.

Un alter ego? Interessant...
sargantana ha dit…
ostres..jo mai recordo els somnis aixis
pero si mai somio algo aixis t'ho explicare perque m'en fasis la interpretacio
jo mai hagues arribat a aquestes conclusions
no tens pas cap germa besso no??
Ferran Porta ha dit…
M'ha encantat el somni, com l'expliques i sobretot la interpretació: t'ho creguis o no, quan has parlat del túnel i n'he vist la foto, he pensat en el mateix.

El noi? potser algú altre, en alguna banda del món, ha tingut el mateix somni, en el mateix moment. Qui sap.
Sergi ha dit…
Serà de manual, però si no haguessis fet l'explicació, em sembla que jo no hagués sabut fer-ne cap interpretació! Tal com ho expliques té sentit, però no sé si és massa fiable.
Anònim ha dit…
caram, tota una crack interpretant somnis! jo en canvi els tinc abandonats, em llevo i no em molesto a pensar què he sommiat.
Montse ha dit…
hehhe... jo sóc tan escèptica com en Xexu ;)
Amylois ha dit…
jajaja, o un de robat...
hola, soc la seguidora numero 100, he arribat per casualitat a una entrada teva del 2009, y he vist que el teu blog mola!!!Emb quedo, encare que emb costa una miqueta escriure el català.
Deric ha dit…
Gràcies per les teves paraules, Amylois i benvinguda.
Tu expressat amb l'idioma que et sentis més còmode, cap problema!
I felicitats per ser la número 100!