SOMNI DE MANUAL

Beget

Aquesta nit he tingut un somni d'aquells de manual de psicologia freudiana. He somiat que estava visitant un poble d'alta muntanya acompanyat d'un altre noi, on hi havia cases de pedra amb teulades de pissarra, un pont romànic i un riu encastat entre roques.

Passàvem el pont per veure l'altre costat on hi havia unes cases molt curioses. De sobte el riu es tornava molt cabalós a causa d'unes recents pluges i ens havíem de ficar a dins per travessar-lo de nou per poder marxar. Després de dubtar una estona, finalment m'hi ficava i el passava amb l'aigua gelada fins al coll, pensant que quan sortís m'hauria d'assecar bé per no agafar un refredat.

Un cop salvat l'escull del riu (i misteriosament secs), caminàvem per un carrer ample fins que es convertia en estret, tant que les façanes de les cases gairebé es tocaven. En aquest carreró hi havia tot de teatres, un al costat de l'altre, amb els seus cartells lluminosos i vestíbuls atractius que et cridaven que et quedessis allà. 

Però havíem de marxar del poble sens falta, així que vam continuar caminant endinsant-nos en un carrer encara més estret amb forma de túnel pel que havíem d'anar un davant de l'altre. Jo obria l'expedició. El túnel es feia cada cop més i més petit, el sostre baixava i s'estrenyia considerablement fins que ja era impossible anar dret i havíem de reptar. El noi de darrera m'hi manava la pressa, però jo amb prou feines podia avançar pel túnel de l'estret que era. A més, davant meu hi havia una reixa que vaig obrir amb dificultats, i més enllà encara hi havia una altra, però aquesta no l'obria jo, sinó un vell a qui li costava molt pujar-la i li queia constantment. El noi m'apressava i jo li deia que no podia fer res, que havíem d'esperar que el vell aconseguís obrir la reixa per sortir i ser lliures...

Llavors m'he despertat interpretant de seguida el somni: l'aigua; travessar-la ben moll; la desaparició de l'aigua; els carrers cada cop més estrets fins fer-se gairebé impossibles de passar; la sortida miraculosa amb la reixa que s'obre i es tanca; i l'home que ajuda a obrir-la. És clarament la representació del part i del meu naixement. El trencament d'aigües (el riu de sobte cabalós); la sortida de l'úter matern (el lloc atractiu ple de teatres, llum i diversió) i les contraccions del part (la reixa que s'obre i tanca). El que no acabo d'entendre és el noi que m'acompanyava en l'aventura... Un germà, potser?