dissabte, 30 de juliol de 2011

Yo no estoy gorda!

Hi ha un tipus de nois (més que noies) joves que semblen cansats sempre, que passen per la vida amb una actitud d'estar a voltes de tot i que tot els dóna exactament igual.

Al gimnàs on vaig hi ha una colla de 3 nois que no deuen tenir més de 20 anys que sempre tenen aquesta actitud: arriben tots tres junts sense parlar-se ni mirar-se, entren al vestuari i no es canvien de roba, van a la sala de fitness i passegen per allà fent de tant en tant alguna màquina i en menys de mitja hora tornen a ser fora, sense haver suat ni canviar-se de roba ni tan sols treure's la ridícula gorra que porten, no ja encastada al cap, sinó a sobre del cap en perillós i estudiat equilibri perquè mai els hi cau. Algun cop els he vist pel poble en actitud relaxada, asseguts en un banc amb els seus amics i amigues i tenen exactament la mateixa actitud i penso que aquests nois no riuen mai. Es diverteixen algun cop?

Avui, però, hi havia només un de la colla i tenia la mateixa actitud que quan va en grup. Me l'he mirat mentre feia bicicleta i ell es barallava amb les peses més petites i he descobert el perquè de la gorra: és tan baixet que dur a tota hora aquesta estúpida gorra d'un pam d'alt posada a sobre el cap en lloc d'encastada, el fa semblar més alt. A vegades tot respon a un complexe mal portat.

I això m'ha fet recordar a una dona gran que vaig veure a la tele, i que van repetir molt els programes de zàping. Era una dona que havia anat a un programa de testimonis en que parlaven de l'obesitat i ella, tot ofesa i digne, cridava a la presentadora: "¡yo no estoy gorda!", mentre tot el públic reia. A mi em feia molta pena que se'n riguessin i em sabia greu per ella perquè, tot i que estava realment obesa, ella no s'hi veia.

Som animals complicats i una mica estúpids: jo l'any passat, amb el mateix pes que ara, em veia fantàstic, aquest any, però, em veig gras. Canvi de percepció, augment de complexos, insatisfacció, falta d'autoestima... ves a saber. Però què carai, fora bajanades, estic estupendo!

13 comentaris:

Carme ha dit...

Si estàs més o menys igual que l'any passat, o sigui igual que fa mig any, Deric, sense cap dubte: estàs estupendo!

I contràriament a aquesta jovenalla, no sembles gens cansat. :)

fanal blau ha dit...

Deric, tu de gras en tens tant com jo d'alta! :)

Però està clar que estàs estupendo!
I mira...jo...(dubto una mica...però...) també! ;)

SM ha dit...

Digues que sí! Dins uns marges, el pes "ideal" és molt relatiu.

Júlia ha dit...

Això de semblar 'avorrit' és un tret adolescent, els deu faltar maduració.

Pel que fa al tema estètic, si et mires molt els anuncis pots acabar ben sonat/da, entre paramedicaments i remeis miraculosos se'n va un gran tant per cent de publicitat del present.

Segur que estàs la mar de bé, no hay mejor aderezo que la carne sobre el hueso, a veure si ja superem la moda esquelètica.

Miquel ha dit...

ora bajanades, estic estupendo!,,,Correcte. i per dintre...tens que dir : "ancara mésssss" Salut

Elfreelang ha dit...

La veritat Deric hi ha gent per a tot...anar al gimnàs per passejar-se? podrien triar anar al bar a prendre una cervesa o una coca-cola...tens raó tot rau en la percepció ´...si aquella dona no es veia grossa no s'hi veia igual que les anorèctiques que estan esquelètiques i elles no es veuen així....pel que recordo del sopar blocaire tu estàs fet un pimpollo!( li dono la raó a la Carme)

Judit ha dit...

Crec que els joves d´avui dia, ho tenen tot tan fàcil, que no els cal lluitar per res, els ha vingut tot rodat. De vegades, haver de guanyar-se les coses, t´espavila, tens una motivació i una meta. En quan al tema comunicació, segur que parlen quan estan connectats a algún aparell, tot i que el que diuen, tampoc deix molt a desitjar. No sé que hem fet amb els nostres joves, només sé que no ho estem fent bé. Els hem robat les il.lusions...
Prim o gras, aquest és el dilema!

Sandra ha dit...

E-s-t-u-p-e-n-d-í-s-s-i-m!!!!!!

Belén ha dit...

Yo te veo poco, pero esta vez te vi muchísimo mejor que el año anterior, créeme...

Besicos hermoso!

Sufur ha dit...

Qué va: somos animales complicados y MUY estúpidos. ¡Arriba esa autoestima! Besos

Pakiba ha dit...

Aixó es el problema de avui dia del joves..

I tú estás estupendo,tan per dintre com per foras (no es amor de madre) es la britat.

Petonets per que continues estan estupendo. Muaaaaaaaaaaaa

El porquet ha dit...

Ens deixem arrossegar i molt per aquesta mena de culte al cos i al física que s'ha instal·lat en la nostra societat.

Ens bombardegen constantment amb la perfecció física, i vulguis o no, acabes en certa manera contaminat per tant missatge (subliminal o no).

Jo tinc algun amic que em comença a preocupar doncs des de fa un temps s'està pesant no sé quants cops al dia i s'ha obsessionat en fer un munt d'esport i anar rebaixant pes i cada cop més.

Tot ben dut està prou bé. El problema és quan entrem en el món de les obsessions.

Pel que fa als nois que comentes, crec que ja forma part d'una manera moooolt estudiada pels adolescents d'anar per la vida. Ara és la moda anar amb aquestes gorres i amb actitud de perdonavides.

En fi, ja se'ls passarà l'estupidesa... o no!

Montse ha dit...

Com diu la Sandra, Es-tu-pen-dís-sim!

i com diu el porquet, als adolescents, ja els passarà l'estupidesa
i com diu la Júlia (o no)

i...ja no vull copiar el que diu ningú més, que després em diran "copiona".