dilluns, 25 d’abril de 2011

Berlín

Mai m'havia sentit atret per visitar Alemanya, tot i que havia sentit meravelles de Berlín, però conèixer en Ferran i les seves cròniques des de la ciutat em van despertar la curiositat i les ganes. Quan va muntar la Trobada blocaire fora de Catalunya volia anar-hi , però em va ser impossible. Per això quan va sortir l'oportunitat d'anar-hi aquest abril, no m'ho vaig pensar dues vegades. Tenia bons motius: conèixer una altra capital d'Europa, estar en un país que encara no havia visitat mai i tornar a veure en Ferran.
L'entrada a Alemanya, però, no va poder ser més desastrosa: Ryanair aterra a Cochstedt en un antic aeroport militar al mig del no-res on l'únic avió que hi havia era el nostre. Ens esperaven encara tres quarts d'hora de bus per arribar a la ciutat més propera i dues hores de tren fins a Berlín. Però això no hauria estat res (ja ho sabíem abans de sortir) si no hagués estat pel caos del bus aeroport-Magdeburg: simplement era un autocar molt vell (60 places) en el qual s'havia d'encabir gairebé tot el passatge de l'avió (180 passatgers). El xòfer anava desbordat i no parlava res més que alemany. Gràcies a una noia que es va oferir a fer d'intèrpret, vàrem poder viatjar totes les persones que ens havíem quedat penjades en aquell cul de món.

Finalment, una hora després d'aterrar, arribàvem a Magdeburg, just a temps per veure com se'ns escapava el tren que ens havia de dur a Berlín. Havíem d'esperar una hora a l'estació i vàrem aprofitar per sopar: un bocata de pollastre rostit al Subway de l'estació. No era l'entrepà del dia, però a 3,99€ no era gens car i era més bo. Coca-Cola i una pasta de sabor, textura i aspecte indefinits de postres.

Un cop al tren i asseguts en el pis superior, respirem alleujats. Són les 21:04, el tren surt en un minut. Un minut? Dos, tres, cinc, deu... A les 21:14, el tren es posa en marxa: on és la puntualitat i eficàcia alemanyes? En dues hores que feia que érem al país,  brillaven per la seva absència!

Dos minuts més tard, para a la primera estació (hem agafat un tren borreguero!!!). Decideixo anar al lavabo del tren: pintades a les parets, brutícia al terra, pudors, papers de tot tipus escampats... I la neteja alemanya??? Surto del lavabo, vaig cap el nostre lloc i passo entre mig d'un grup de hooligans cridaners que  deuen venir d'un partit de futbol, si hem de jutjar pels seus vestits i bufandes, i perquè van carregats d'ampolles de cerveses. Em diuen hallo i els ignoro. Temo el pitjor: ens amargaran el viatge. Però no. De tant en tant algun càntic i algun crit però van tranquil·lets o massa borratxos. Cinc estacions més enllà baixen tal i com han pujat, això sí, deixant un reguitzell d'ampolles que un home amb un sac s'afanya a recollir.



Gairebé dues hores més tard, entrem a la Hauptbahnhof, l'estació central de Berlín. Un cartell enorme ens saluda, Willkommen in Berlin. Baixem del tren i sortim al carrer. La lluna ens somriu gairebé plena. Per sort havíem reservat un hotel just al costat de l'estació. Caminem cinquanta metres i entrem a la recepció. Per fi hem arribat, són les onze de la nit. Si tenim en compte que hem sortit de casa a les 3 de la tarda, el proper cop que viatgi a Berlín, ho farem amb un vol directe a la capital i no amb un Ryanair que ens deixi al mig de l'antiga RDA on Crist va perdre l'espardenya.

La lluna ens somriu gairebé plena.


12 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo hi vaig anar aquest estiu. En vol directe! I tot va ser fantàstic. Allà conec una noia catalana que treballa de guia turística que, a més, ens va donar molts bons consells per a gaudir plenament d'aquesta gran ciutat.

Molts bons records de Berlín!

Lansbury ha dit...

Hi han llocs que per molt que en digen no ens fa res el visitarlos i d'espres quan el veus dius ostres que guay. Un bes molt fort

Carme ha dit...

Jo no conec Berlín... hi haurem d'anar un dia o altre.

En Ferran ja ens explica que no tot és tan perfecte com ens pensem... ni els horaris... oi?

XeXu ha dit...

De vegades per estalviar-nos uns euros perdem molt temps i fins i tot diners, però sobretot la paciència. D'un temps ençà també miro d'estalviar-me aquestes travessies tan tedioses d'anar a un aeroport secundari.

rits ha dit...

Vaja, una arribada que espero quedi oblidada per la ciutat. És fantàstica!

El record que tinc de l'arribada a Berlin és completament diferent, algun dia n'hauria de fer un post. Tota una aventura, amb puntualitat, alemanys simpatiquíssims i la ruta a l'hotel a mida. Ens van portar en cotxe, un alemany que vaig conèixer a l'avió i el seu amic que el va venir a recollir!!

Joana ha dit...

Ostres Déric quina mala sort tans d'entrebansc. Jo aquest estiu hi vaig anar però amb Raynair fins a Poznan ( Polònia) i amb calma amb tren cap a Berlin...tot com la seda i una estona amb en Ferran per donar-nos una petita guia.
llàstima de la calooor :)

kika ha dit...

renoi, quina mala sort!
sap greu!

Ferran ha dit...

This is Berlin calling! Llàstima d'aquesta arribada tan surrealista, Deric; la ciutat i el país es mereixen una arribada com cal. Com bé dius, la propera, directes a Berlin.

Molt xulo haver-nos vist altre cop i haver compartit totes aquelles hores amb tu i els teus amics. Tot molt bé!

Deric ha dit...

Ei! Però no vull donar la sensació que tot va ser negatiu, a partir de l'arribada a l'hotel tot, absolutament tot a Berlín, va ser molt positiu!

Isabel ha dit...

ei Deric, quina enveja! fa 7 anys que hi vaig anar ( i no volia tornar)
m'encanta Berlín, fins i tot es pot regatejar amb els taxis!

Sara ha dit...

Hola, em dic Sara i vaig per cap d'any a Berlín. Us estaria molt agraïda si em recomanéssiu algun lloc on dormir, llocs que visitar i tot el que penseu que dec saber. Moltes gràcies.

Deric ha dit...

Ostres, Sara, sóc un desastre pels noms i pels alemanys, ja no et dic! L'hotel era un alberg que estava al costat mateix de l'estació: molt cèntric i barat.
Coses per veure, el típic: el mur, la porta de Brandenburg, la torre de TV, el museu dels jueus, el memorial de l'holocaust... i passejar molt. És una ciutat fantàstica.
En Ferran (veure comentari més amunt) et pot informar molt millor, ell hi viu.