Berlín

Mai m'havia sentit atret per visitar Alemanya, tot i que havia sentit meravelles de Berlín, però conèixer en Ferran i les seves cròniques des de la ciutat em van despertar la curiositat i les ganes. Quan va muntar la Trobada blocaire fora de Catalunya volia anar-hi , però em va ser impossible. Per això quan va sortir l'oportunitat d'anar-hi aquest abril, no m'ho vaig pensar dues vegades. Tenia bons motius: conèixer una altra capital d'Europa, estar en un país que encara no havia visitat mai i tornar a veure en Ferran.
L'entrada a Alemanya, però, no va poder ser més desastrosa: Ryanair aterra a Cochstedt en un antic aeroport militar al mig del no-res on l'únic avió que hi havia era el nostre. Ens esperaven encara tres quarts d'hora de bus per arribar a la ciutat més propera i dues hores de tren fins a Berlín. Però això no hauria estat res (ja ho sabíem abans de sortir) si no hagués estat pel caos del bus aeroport-Magdeburg: simplement era un autocar molt vell (60 places) en el qual s'havia d'encabir gairebé tot el passatge de l'avió (180 passatgers). El xòfer anava desbordat i no parlava res més que alemany. Gràcies a una noia que es va oferir a fer d'intèrpret, vàrem poder viatjar totes les persones que ens havíem quedat penjades en aquell cul de món.

Finalment, una hora després d'aterrar, arribàvem a Magdeburg, just a temps per veure com se'ns escapava el tren que ens havia de dur a Berlín. Havíem d'esperar una hora a l'estació i vàrem aprofitar per sopar: un bocata de pollastre rostit al Subway de l'estació. No era l'entrepà del dia, però a 3,99€ no era gens car i era més bo. Coca-Cola i una pasta de sabor, textura i aspecte indefinits de postres.

Un cop al tren i asseguts en el pis superior, respirem alleujats. Són les 21:04, el tren surt en un minut. Un minut? Dos, tres, cinc, deu... A les 21:14, el tren es posa en marxa: on és la puntualitat i eficàcia alemanyes? En dues hores que feia que érem al país,  brillaven per la seva absència!

Dos minuts més tard, para a la primera estació (hem agafat un tren borreguero!!!). Decideixo anar al lavabo del tren: pintades a les parets, brutícia al terra, pudors, papers de tot tipus escampats... I la neteja alemanya??? Surto del lavabo, vaig cap el nostre lloc i passo entre mig d'un grup de hooligans cridaners que  deuen venir d'un partit de futbol, si hem de jutjar pels seus vestits i bufandes, i perquè van carregats d'ampolles de cerveses. Em diuen hallo i els ignoro. Temo el pitjor: ens amargaran el viatge. Però no. De tant en tant algun càntic i algun crit però van tranquil·lets o massa borratxos. Cinc estacions més enllà baixen tal i com han pujat, això sí, deixant un reguitzell d'ampolles que un home amb un sac s'afanya a recollir.



Gairebé dues hores més tard, entrem a la Hauptbahnhof, l'estació central de Berlín. Un cartell enorme ens saluda, Willkommen in Berlin. Baixem del tren i sortim al carrer. La lluna ens somriu gairebé plena. Per sort havíem reservat un hotel just al costat de l'estació. Caminem cinquanta metres i entrem a la recepció. Per fi hem arribat, són les onze de la nit. Si tenim en compte que hem sortit de casa a les 3 de la tarda, el proper cop que viatgi a Berlín, ho farem amb un vol directe a la capital i no amb un Ryanair que ens deixi al mig de l'antiga RDA on Crist va perdre l'espardenya.

La lluna ens somriu gairebé plena.


Comentaris

El porquet ha dit…
Jo hi vaig anar aquest estiu. En vol directe! I tot va ser fantàstic. Allà conec una noia catalana que treballa de guia turística que, a més, ens va donar molts bons consells per a gaudir plenament d'aquesta gran ciutat.

Molts bons records de Berlín!
Anònim ha dit…
Hi han llocs que per molt que en digen no ens fa res el visitarlos i d'espres quan el veus dius ostres que guay. Un bes molt fort
Carme Rosanas ha dit…
Jo no conec Berlín... hi haurem d'anar un dia o altre.

En Ferran ja ens explica que no tot és tan perfecte com ens pensem... ni els horaris... oi?
Sergi ha dit…
De vegades per estalviar-nos uns euros perdem molt temps i fins i tot diners, però sobretot la paciència. D'un temps ençà també miro d'estalviar-me aquestes travessies tan tedioses d'anar a un aeroport secundari.
rits ha dit…
Vaja, una arribada que espero quedi oblidada per la ciutat. És fantàstica!

El record que tinc de l'arribada a Berlin és completament diferent, algun dia n'hauria de fer un post. Tota una aventura, amb puntualitat, alemanys simpatiquíssims i la ruta a l'hotel a mida. Ens van portar en cotxe, un alemany que vaig conèixer a l'avió i el seu amic que el va venir a recollir!!
Joana ha dit…
Ostres Déric quina mala sort tans d'entrebansc. Jo aquest estiu hi vaig anar però amb Raynair fins a Poznan ( Polònia) i amb calma amb tren cap a Berlin...tot com la seda i una estona amb en Ferran per donar-nos una petita guia.
llàstima de la calooor :)
kika ha dit…
renoi, quina mala sort!
sap greu!
Ferran Porta ha dit…
This is Berlin calling! Llàstima d'aquesta arribada tan surrealista, Deric; la ciutat i el país es mereixen una arribada com cal. Com bé dius, la propera, directes a Berlin.

Molt xulo haver-nos vist altre cop i haver compartit totes aquelles hores amb tu i els teus amics. Tot molt bé!
Deric ha dit…
Ei! Però no vull donar la sensació que tot va ser negatiu, a partir de l'arribada a l'hotel tot, absolutament tot a Berlín, va ser molt positiu!
Isabel ha dit…
ei Deric, quina enveja! fa 7 anys que hi vaig anar ( i no volia tornar)
m'encanta Berlín, fins i tot es pot regatejar amb els taxis!
Sara ha dit…
Hola, em dic Sara i vaig per cap d'any a Berlín. Us estaria molt agraïda si em recomanéssiu algun lloc on dormir, llocs que visitar i tot el que penseu que dec saber. Moltes gràcies.
Deric ha dit…
Ostres, Sara, sóc un desastre pels noms i pels alemanys, ja no et dic! L'hotel era un alberg que estava al costat mateix de l'estació: molt cèntric i barat.
Coses per veure, el típic: el mur, la porta de Brandenburg, la torre de TV, el museu dels jueus, el memorial de l'holocaust... i passejar molt. És una ciutat fantàstica.
En Ferran (veure comentari més amunt) et pot informar molt millor, ell hi viu.