Extremismes integristes i els nacionalistes espanyols

Mapa de Catalunya en els mesos posteriors a la signatura del Tractat (1660)
Wit, Frederick de. Accuratissima principatus Cataloniae et comitatuum Ruscinonis et Cerretaniae descriptio.
Font: Cartoteca Digital de l’Institut Cartogràfic de Catalunya

Mai he estat una persona d'extremismes perquè sempre he cregut que les coses no són blanques o negres, que hi ha una gama infinita de grisos.

D'adolescent buscava el meu camí, la ideologia política amb la que em trobés més a gust, i fins i tot, la nació que havia de ser la meva. Vaig passar per diversos estadis i camins i a la meva carpeta de l'escola s'alternaven les fotos de polítics de diversa índole, fins i tot durant una época vaig portar la Senyera i la bandera espanyola juntes.

A poc a poc, però, uns van desaparèixer d'aquesta carpeta i em vaig anar definint, sempre amb els grisos al pensament. Així m'he mantingut al llarg del temps fins que, fa relativament pocs anys, l'integrisme del nacionalisme espanyol s'ha radicalitzat de tal manera que, per sentir-se segur, ataca despietadament tot el que sigui diferent, tot el que signifiqui pluralitat, perseguint aferrissadament Catalunya i tot el que faci "olor" de català atacant sense contemplacions els fonaments de la Constitució que tan aclamen quan els hi convé (article 3.3: 3. "La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.").

I el pitjor de tot és que ja no són, necessàriament, persones d'ideologia dretana o ultradretana els que pensen així, també en trobem a l'esquerra. De fet, crec, l'anticatalanisme s'ha accentuat molt més amb el govern socialista a Madrid que, fins i tot, amb el del PP. Amb això tampuc vull culpar en Zapatero de promoure l'anticatalanisme.

No sé de qui és la culpa ni per què aquesta mania persecutòria i aquest atac continu a tot el que sigui català, tan a dins com a fora de casa. Però el que sí sé és que amb aquesta actitud em sento atacat, menyspreat i em falten el respecte i m'indigna i m'altera i, sí, em radicalitzo. El gris deixa de ser gris i es decanta cap a un costat, cap el costat de l'esperit de la manifestació del 10-J perquè només ens deixen un camí possible i potser no serem nosaltres els que el volíem en realitat, si no ells els que ens han empés amb la seva actitud, si no ens volen, nosaltres tampoc: INDEPENDÈNCIA!

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Jo potser fa més dies que tu que he arribat a la mateix a conclusió, però mira benvinguts tots el que hi aneu arribant. No hauríem de deixar morir l'esperit del 10-J
Sergi ha dit…
Em sembla que aquest camí que descrius l'hem patit molts. Bé, jo vaig començar sent molt independentista quan era canalla, però després em vaig suavitzar una mica, declarant-me només catalanista. Però veient com ens tracten, és normal tornar a radicalitzar les postures, i ara els que em senten parlar tenen molt clara la meva tendència independentista. Tampoc no feia falta massa cosa per convèncer-me, però si a sobre es posen així, ja es poden quedar el seu país de merda per ells, que ja farem nosaltres el nostre.

Ei, m'ha agradat molt aquest article, l'he trobat molt sensat i exposat amb una gran claredat. Felicitats!
Cesc Sales ha dit…
Costa molt no radicalitzar-se en temps com aquests. Si no ens volem, adéu. I ja està.

L'autor del LOVE, crec que és Robert Indiana
✿||Noemí||✿ ha dit…
______,-~-. ___.–.__ .-~-,_______
_______/ .- ,’__________`. -.\______
_______\ ` /`__________’ \ ‘/______
________`-/___’a___a`___\-’________
_________|____,’(_)`.____|_________
_________\___( ._|_.)___/_________
__________\___`.__,’___/__________
__________.-`._______,’-.__________
________,’__,’___`-’___`.__`._______
_______/___/__Paso_____\___\____
_____,’____/___per ______\___`.___
___,’_____|__deixar-te un ______|____`._
__|_____,’|___salut!_____|`._____|
___`.__,’_.-\______Noemí__/-._`.__,’__
_________/_`._________,’__\_______
__.”"-._,’______`._:_,’_______`.,-”".__
_/_,-._`_______)___(________’_,-._\
_\_\____\__,’________`.____/___/_/
Belén ha dit…
Yo creo que son los que menos los que no os quieren, al menos en mi círculo quieren a los catalanes...

Yo es que siempre he sido muy agnóstica, y encima pienso que todo es manipulación brutal... yo no mataría ni por una bandera ni por unos ideales, estoy muy por encima de todo eso... yo creo en el ser humano y en la tierra como madre patria, yo creo que es una forma de mantenernos enemistados y así ellos seguir en el poder y seguir robando, porque si nos llevamos bien todos, ¿dónde queda el PP?

Besicos
Pakiba ha dit…
Estic amb tu ,si no ens volen,nosaltres tampoc.
No saben ser persones....
Deric ha dit…
Hem de ser molts més encara, Carme.

Xexu, sí un procés similar. Gràcies.

Cesc, sí, és d'Indiana!

Noemí, quina currada!

Belén, con gente como tu estas cosas no pasarían. Un besazo.

Pakiba, tampoc, au!
Jo ja fa molt de temps, després de veure un reportatge de 30 minuts on parlaven de Catalunya i Espanya, vaig arribar a la conclusió que la Independència és l'únic camí. Amb els anys, encara, he arribat a una altra conclusió: no cal enfadar-nos amb ningú però tampoc no ens cal intentar explicar-ho ni raonar-ho perquè és picar ferro fred. Ara ja no entro en cap picabaralla sobre la llengua, la immersió o la nació. No. És un cansament inútil. Callo i espero. Callaré i esperaré fins que arribi ELLA.
Anònim ha dit…
El cosmopolitisme és també una forma més de cobardia .

No serà Belén , que amagues amb la teva posició de "superioritat" a aquests assumptes un pànic brutal a qualsevol forma de compromís en uns temps de tant benestar material ?
Deric ha dit…
Mercé, també vaig veure aquest reportatge, com d'altres i, objectivament, sempre s'arriba a la mateixa conclusió.

Anònim, hi ha gent que, per un motiu o un altre, se senten d'arreu i no és per cobardia. I ja et dic, jo que conec personalment a la Belén, una saragossana encantadora, que de "superioritat" res de res. No serà que ets tu qui tens aquesta "superioritat" amagant-te darrera d'un "anònim"?
L' ermità Josep ha dit…
Estimat Frederic ,
demano sinceres disculpes pel meu error u oblit , fruit de la pressa .
Sempre signo , d' una manera o altra .
Ja saps qué opino d' aquest tema , de la superioritat i de la cobardia ; n' hem parlat altra vegada .
Teu , ben amicalment ,
Josep
òscar ha dit…
Han fet que el gris desaparegui com a color.

Ells aposten i volen el negre. I de tant apostar i desitjar-lo, han acabat aconseguint que el blanc sigui el color més volgut per dones i homes d'aquest país nostre.

Sóc blanc.