Per algú que tingui l'autoestima no gaire desenvolupada, el "jo" té una fragilitat extrema que qualsevol cosa pot fer miques. Aquells pensaments de: "el que faig no agradarà ningú"; "segur que et diuen que està molt bé per compliment"; "tots passen de mi"; etc. està a l'ordre del dia encara que siguin percepcions subjectives que la majoria de les vegades no tenen res a veure amb la realitat. Però són pensaments que fan passar-ho malament a la persona que els sent per més absurds i per més que en sigui conscient.
Després hi ha la sensació que donem als altres que, de vegades, no s'ajusta gens ni mica a la realitat i sembla que estiguis tan segur de tu mateix però per dins tot trontolla: la inseguretat sobre el que fas o la necessitat de ser acceptat o estimat per la gent que t'envolta.
El "jo" o l'"ésser" és, en realitat, una cosa molt fràgil per moltes persones i cal buscar aquesta fragilitat per poder lluitar-hi i enfortir el jo. En el meu cas, sé d'on ve i on cal anar a buscar-la però posar-hi remei ja és una altra qüestió més complicada. Si més no, l'important és saber reconèixer-ho.
El "jo" té una altra fragilitat: quan arriba el teu aniversari i fas un any més i ja en són uns quants i llavors et diuen "l'important és anar fent anys". Cert, però ets un any més vell i vas deixant la joventut enrere i això no t'ho treu ningú.
El dia 10 faig un any més...
El "jo" té una altra fragilitat: quan arriba el teu aniversari i fas un any més i ja en són uns quants i llavors et diuen "l'important és anar fent anys". Cert, però ets un any més vell i vas deixant la joventut enrere i això no t'ho treu ningú.
El dia 10 faig un any més...
Comentaris
I encara que no et faci gràcia, si ho dius deu ser que és el teu aniversari, per tant, felicitats!
Un petonáS ben fort des de Salt.
I com es el teu aniversaria, et desitjo tota la FELICITAT DEL MONT.
PER MOLTS ANYS ,i per si no tan recordas els fas a les 9 dels vespre.
Molt petonets , tans com anys tens.
Petons!
Para mí lo más complicado no es tener un "yo" frágil, sino tenerlo múltiple y fragmentado. Cuando uno no sabe qué pensar ni siquiera de sí mismo, mal va...
el "Jo", es fragil , en som tants....pero el que tu dius sabem d'on ve aquesta percepcio i asumim que a vegadas tenim l'autoestima per terra i que????
Vull, i em sento invisible, a vegadas nomes i que???.
Saps, crec que si no fossim personas amb una sensibilitat molt gran i amb un mon interior ple de risc matisos, llavors ...potser..no ens fariam aquesta mena de autoflagel-lacions que ens fem tot sovin.
I els anys, a mi tambè em deprimia pensar que en feia un de mes.....pero aviat sera el meu, i dono gracias de anar fen anys.
O sigui que MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!
petonets, sempre.
Que siguis feliç
Besicos
:)
Un petonàs
Ànims i felicitats per aquest nou any!