dijous, 9 de desembre de 2010

La fragilitat del "jo"


Per algú que tingui l'autoestima no gaire desenvolupada, el "jo" té una fragilitat extrema que qualsevol cosa pot fer miques. Aquells pensaments de: "el que faig no agradarà ningú"; "segur que et diuen que està molt bé per compliment"; "tots passen de mi"; etc. està a l'ordre del dia encara que siguin percepcions subjectives que la majoria de les vegades no tenen res a veure amb la realitat. Però són pensaments que fan passar-ho malament a la persona que els sent per més absurds i per més que en sigui conscient.

Després hi ha la sensació que donem als altres que, de vegades, no s'ajusta gens ni mica a la realitat i sembla que estiguis tan segur de tu mateix però per dins tot trontolla: la inseguretat sobre el que fas o la necessitat de ser acceptat o estimat per la gent que t'envolta.

El "jo" o l'"ésser" és, en realitat, una cosa molt fràgil per moltes persones i cal buscar aquesta fragilitat per poder lluitar-hi i enfortir el jo. En el meu cas, sé d'on ve i on cal anar a buscar-la però posar-hi remei ja és una altra qüestió més complicada. Si més no, l'important és saber reconèixer-ho.

El "jo" té una altra fragilitat: quan arriba el teu aniversari i fas un any més i ja en són uns quants i llavors et diuen "l'important és anar fent anys". Cert, però ets un any més vell i vas deixant la joventut enrere i això no t'ho treu ningú.

El dia 10 faig un any més...

12 comentaris:

XeXu ha dit...

Hi ha més gent de la que sembla que té el 'jo' destrossat. Hi ha molta aparença en aquests temes, però de les inseguretats se'n salva poca gent. No sé si consola, però és bo de saber que no estem sols.

I encara que no et faci gràcia, si ho dius deu ser que és el teu aniversari, per tant, felicitats!

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

Hola Deric, a mi tb em passa aixó, del que dius... Te passo la web del meu blog per que puguis agafar el meu Premi---> http://naogz.blogspot.com/2010/12/144-el-meu-premi-de-bloc-duna-dona.html

Un petonáS ben fort des de Salt.

Pakiba ha dit...

Aixo de "tots passen de mi" son percepcions que molts tenim, i sí a vegades no es britat, pero tens aquesta sensació i cuan arriba el teu aniversari i veus que van passant el anys i que ja te fas gran, la tristesa es fa més gran, pero també es cert que tens que donar gracias per tot lo viscut i per lo que la vida ta donat de bó.

I com es el teu aniversaria, et desitjo tota la FELICITAT DEL MONT.

PER MOLTS ANYS ,i per si no tan recordas els fas a les 9 dels vespre.

Molt petonets , tans com anys tens.

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

Hola de nou, tu com ho saps on visc?

Rita ha dit...

Per molts anys, Deric!!!
Petons!

Sufur ha dit...

¡Felicidades, Deric!

Para mí lo más complicado no es tener un "yo" frágil, sino tenerlo múltiple y fragmentado. Cuando uno no sabe qué pensar ni siquiera de sí mismo, mal va...

Marta ha dit...

Deric
el "Jo", es fragil , en som tants....pero el que tu dius sabem d'on ve aquesta percepcio i asumim que a vegadas tenim l'autoestima per terra i que????
Vull, i em sento invisible, a vegadas nomes i que???.
Saps, crec que si no fossim personas amb una sensibilitat molt gran i amb un mon interior ple de risc matisos, llavors ...potser..no ens fariam aquesta mena de autoflagel-lacions que ens fem tot sovin.
I els anys, a mi tambè em deprimia pensar que en feia un de mes.....pero aviat sera el meu, i dono gracias de anar fen anys.
O sigui que MOLTES FELICITATS!!!!!!!!!!!!!!!!
petonets, sempre.
Que siguis feliç

Belén ha dit...

Yo no sé cómo está mi yo... pero los cumpleaños siempre me han gustado porque la gente se acuerda de mi de una forma muy especial... y eso siempre es de agradecer...

Besicos

SM ha dit...

Tanta història per dir que és el teu aniversari! Aix... Felicitats!

jordicine ha dit...

Doncs felicitats! Jo, al meu jo, després de 42 anys, encara no l'entenc. Imagina't!

_MeiA_ ha dit...

Clar que si, com dius i com et diuen, l'important és fer anys... Però cada vegada costa més.

:)

Un petonàs

Guspira ha dit...

Crec que tots els "jos" són fràgils... Potser disfressats de petites o grans dosis de fortalesa, però si anem traient embolcalls, el "jo" acaba despullat, indefens i insegur... Jo crec que això ens passa a tots...
Ànims i felicitats per aquest nou any!