Un home a les fosques


Imatge Edicions 62

L’acció d’Un Home a les Fosques passa en una sola nit quan un crític literari, August Brill, de 72 anys, comença a inventar-se una història per ocupar les llargues hores d’insomni i així no caure en la nostàlgia dels records del passat (la mort de la seva dona, la tristesa de la seva filla o el dolor de la seva néta per l’assassinat de la seva parella a l’Iraq).

En aquesta història inventada Auster reflexiona sobre la crueltat i l’estupidesa de la guerra, i el suïcidi. En ella, els Estats Units estan essent devastats per una guerra civil en la que uns estats s’independitzen de la Unió i un home (arrencat de la seva realitat i portat a aquest univers paral·lel en guerra) ha d’infiltrar-se en les línies enemigues per assassinar el que creuen culpable de la guerra: l’home que ha inventat la història.

Brill vol convertir en realitat aquesta història inventada fent que el personatge principal l’assassini a ell, és a dir, l’ajudi a suïcidar-se. Llavors amb un gir de la història, Auster s’endinsa de ple en l’univers d’aquest avi, del dolor que té per la pèrdua de la seva dona i dels errors del passat que intenta esmorteir explicant-li a la seva néta i, d’aquesta manera ajudar-la a ella també a superar el sentiment de culpa que té per la mort del seu xicot.

És una bona novel·la que es llegeix d’una tirada, sobretot a partir del moment en que avi i néta comencen a parlar i es fa una reflexió sobre la tristesa, l’estupidesa humana, la societat actual i l’absurditat de la guerra, recuperant l’Auster més íntim, amb més sentiment, aquell Auster que ens deixava el cos trasbalsat pel pessimisme dels seus personatges.

Comentaris

Jordicine ha dit…
Me l'apunto. Jo he acabat 'La venjança del bandoler', de Martí Gironell (estic preparant el post) i ara estic llegint 'Perdona si et dic amor', de Federico Moccia. I ja m'espera 'Gomorra', de Roberto Saviano.

I el teu, el vaig anar a recollir ahir a la llibreria La Gralla de Granollers.

Una abraçada.
òscar ha dit…
tot i ser una mena de superfan d'auster, començo a tenir símptomes de cansament.
el seu estil i històries no en són culpables, sóc jo que devoro massa compulsivament escriptors (auster, vila matas, hornby) per després abandonar-los like a kleenex.
et faré cas, a veure si el llibre actua com a ginseng austerià!
Striper ha dit…
Sembla interesant me l'apunto.
Rita ha dit…
D'entrada m'ha semblat un pel recargolat, però si dius que passa bé, m'ho rumiaré.
Gràcies pel suggeriment!
bajoqueta ha dit…
jordicine ja me diràs que tal lo de Federico Moccia...
Auster forever.
Deric ha dit…
JORDICINE: Què tal el de Moccia? Tinc curiositat però no goso. El del Gironell ja l'hem discutit.

OSCAR: A mi em passa el mateix, per això dosifico i no llegeixo tot el que publiquen els meus escriptors preferits, si no només els que em semblen interessants.

STRIPER: Ho és.

RITA: No pateixis, no és gens recargolat, potser soc jo que no m'he explicat bé.

BAJOQUETA: Auster s'ha de destriar perquè té coses bastant dolentotes.