dilluns, 20 d’octubre de 2008

Què fem malament?



Divendres, en ocasió d'anar a veure "Vicky, Cristina, Barcelona" vaig tenir l'oportunitat d'escoltar un altre episodi desagradable i, en aquesta ocasió, a Girona.

Estava esperant per comprar l'entrada al cine i arriba una parella a mirar-se la cartellera, la noia estudiava les pel·lícules decidint quina veure quan el noi va i deixa anar aquesta perla:

"Vamos a ver la que quieras menos esta (la Vicky) en catalán"

Me'ls vaig mirar per si eren estrangers i no m'ho van semblar pas.

La cosa no passaria d'aquí si no fos que aquest passat setembre vaig escoltar dues converses idèntiques a l'Fnac. Una per part de dues noietes de no més de 14 anys, (estudiants, anàven amb carpetes i motxilla) en que una li deia a l'altre mentre buscaven un llibre concret:

"En catalán no, que es un rollo"

L'altre conversa escoltada també a l'Fnac dos minuts després d'aquesta; un home li diu a una dona mentre ella mirava el llibre de Gordon "El Celler":

"no lo compres en catalán que si no no puedo leerlo"

I després surt aquell, el "Yoyas", dient per la tele que el castellà està tan perseguit ara a Catalunya com el català durant l'època de Franco!

Què està passant? Què estem fent malament? Ara no podem donar-li les culpes a la política anticatalana del PP. Ara, potser, la culpa és nostra, dels propis catalans.

13 comentaris:

jordicine ha dit...

La situació comença a fer-me fàstic. Ens volen fer sentir de fora a casa nostra. No entenc res. Per cert, t'has fixat en l'orientació política i lingüística del Premi Planeta i de la finalista? Així anem. Una abráçada, Deric.

elur ha dit...

Sincerament penso que nosaltres no ho fem malament Deric; el que passa és que han repetit taaaaaaaaantes i tantes vegades que venia el llop que la gent no és que es pensi que ja ve, sinó que ja ha arribat. I és que el pitjor de les mentides reiterades una i altra vegada és que acaben semblant veritats davant d'ulls ignorants i ignoradors.

òscar ha dit...

està clar que molta gent creu que el llop ja és aquí.
l'exemple que descrius pot ser encara més sagnant si, per exemple, hi han amics catalanoparlants (i amb sensibilitat política catalana de postal) que creuen excessiva la presència del català a l'escola. i ho afirmen un de cada dos sopars que fem!
quan han de presentar únicament en castellà un document legal, pujar a algun taxi, ser atesos en castellà a botigues/restaurants, etc; en cap d'aquests casos, els escolto queixar-se.
crec que sóm, malauradament, un nació de pessebre!

XeXu ha dit...

Has de mirar també l'altre cantó, i no vull creure que som una minoria molt minoria. Reconec que ara no vaig mal al cine, però quan hi anava, si la pel·lícula estava en català, aprofitava per veure-la, encara que no fos el cinema que millor m'anava. El mateix faig amb els llibres, sempre que puc, els llegeixo en català. Ho trobo necessari, ja que quants més usuaris de cultura en català hi hagi, més cultura en català hi haurà.

Ja sé que això és el contrari que explicaves tu, si m'hagués passat a mi m'hagués posat de molta mala llet, així que intento refredar l'ambient.

Nacho Hevia ha dit...

a vuere, que una persona prefereixi llegir a castellá tot i que és catalan no ho trobo malament ni despreciable. Jo mateix, si l'auntor és castellanoparlant i escriu a castellà, prefereixo llegir-lo a castellà (i al in reves si és català) el que ja no trobo bé són aquestes raons que donaven " es que es un rollo"
per altre vanda, crec que caldrien més inversións publiques per a la ediciò de llibres, pelicules, etc... a català

abraçada forta des de Buenos Aires!

Cristina ha dit...

Aquestes converses les escolto sovint tant per part d´adult com d´adolescents tipus Jennifer o Johnattan que són els típics que van amb la música del mòbil a tot volum molestant tothom. Jo el cine el veig sempre en versió original i si és d´aquí intento veure´l en català. Les pel.lis del Cesc Gay acostumen a ser en català i valen la pena.

barbara ha dit...

hola !! cuants dies sense pasarme per aqui!!Jo aqustes converses les escolto sovint i em fan molta rabia. Yo tambe em pregunto que esta passant?

mua

Striper ha dit...

Es penos sentir aquest comentaris a vegades de gent que porta mots anys aqui.

Josep Lluís ha dit...

És com un paper secant que es va impregnant de fora a dins. Molt, molt preocupant, veurem on ens durà això…

estrip ha dit...

això no és problema home!!!!!
el problema és sentir en el teu idioma frases com:
"Ostres aquesta no que en català el cinema perd!" o "Es que en català no és el mateix!"

o una altra:
"es que jo estic acostumat a llegir en castellà i m'agraden més!"

en fi...
q

Deric ha dit...

Jordicine: sí que m'he adonat, si més no del guanyador, però com no crec amb aquest premi...

Elur: Crec que sóm nosaltres els que ens justifiquem massa per l'ús del català quan hauria de ser una cosa natural.

Òscar: l'exemple que dius ja té bemolls!

Xexu: Tens raó, però el cantó que descric és el més escandalós, els altres sóm més silenciosos perquè, com he dit, és la nostra forma natural d'entendre la cultura.

Nacho: m'interessa molt la teva opinió al venir de fora i tenir una visió més objectiva. Certament, si el llibre és originari en castellà o altre llengua que entengui, prefereixo llegir-lo tal i com es va escriure.

Cristina: No són només tipus Jennifer com dius, també hi ha tipus Susanna o Aleix,és a dir, catalans.

Barbara: Ben retornada aquí i al teu blog!

Striper: que porta molts anys i, fins i tot que han nascut aquí i no els dóna la gana de parlar el català o d'entendre'l, que també m'he trobat.

Josep Lluís: Quina comparació més interessant

Estrip: També l'he sentit això i va ser el meu nebot (adolescent) que fa anys em preguntava que per què al cine les pelis eren en castellà i fa poc em va dir que no li posés al dvd l'Indiana Jones perquè en català era un rotllo. Li vaig replicar que el doblatge en català feia servir les mateixes veus que en castellà i que, a més, els dobladors catalans eren els millors del món. Em va mirar estranyat però el vaig convèncer i la vam veure en català. Ara, m'agradaria més haver-lo covnençut de veure-la en v.o., però això és una altra història.

menta fresca ha dit...

sense llegir els comentaris previs.
la culpa es nostre i no, ells no fan res per adaptarse a un país que els acull i els hi dona la oportunitat de viure, crear una familia, anar al cinema, poder triar entre una cosa i l'altra, per tant tenir llibertat.
si no els hi agrada que marxin, i és aqui on nosaltres en tenim la culpa.
els hi parlem en castellà, els deixem fer i no demanem públicament que parlin i entenguin català.
el que és pitjor és que catalans d'aquí també parlen en castellà, el meu germè per exemple, ha sigut criat igual que jo però clar, tiene unas amistades que ja ves, no les da la gana de hablar en catalán, así se dan un "toque".
i paro per que cada cop que em toqun el tema, m'embalo!

Deric ha dit...

Menta, dels exemples que he posat, cap d'ells era immigrant, sino de casa nostra, penso que els immigrants (excepte excepcions) són més receptius que els nascuts aquí