Carnestoltes

Abans el Carnaval m'agradava molt, tot i que me'l feia a la meva manera, és a dir, em disfressava a casa, divertia a la meva familia i als amics i ja estava. Mai gosava sortir disfressat pel carrer: era (sóc) massa tímid.

Ara ja no em disfresso mai (o potser cada dia) i l'únic contacte que tinc amb les rues és per feina o com espectador si se m'acut anar a veure alguna (Roses, Platja d'Aro, Salt...).

No hi acabo d'entrar en aquesta festa. Imagino que deu ser divertit estar en una comparsa i recòrrer els carrers d'una vila mentre la gent et mira i gaudeix de la teva disfressa, però no va amb mi, ni això ni mirar-m'ho com a espectador, no em diverteix. Puc admirar les disfresses, les coreografies i les carrosses, però no ric ni em diverteixo com veig la gent que ho fa. Potser sóc un especímen rar... ja m'ho diuen.



Bé, alguna vegada sí que ric, i és que es veu cada cosa a les comparses... que penses: "com ha tingut el valor de posar-se així!"

Només una vegada vaig gaudir plenament d'aquestes rues i va ser perquè eren d'un estil totalment diferent, amb uns vestits que semblaven autèntics, ben treballats, ben buscats i, sobretot, les persones que els duien se'ls creien, és a dir, es ficaven dins del seu paper i deixaven la seva personalitat lluny per adoptar la de la disfressa. Va ser fa anys, a Venècia.

Comentaris

Ferran Porta ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Ferran Porta ha dit…
Amb això dels carnavals veig que som al mateix vaixell: a mi tampoc no em criden gens l'atenció. De fet, no recordo que mai m'hagi agradat disfressar-me.
Malgrat que pugui semblar el contrari, els alemanys s'ho passen bomba amb els carnavals: es disfressen, fan festes en què participen famílies, amics, ... Curiós, sent un país on la gent passa més aviat per "avorrida", oi?
Deric ha dit…
Curiós, sí senyor
Musafir ha dit…
Amics Deric i Ferran, no em parleu del carnaval alemany...

Encara tinc a la gola travessat el carnaval de 2007 a Mainz, la burgesa Magúncia de Gutenberg, per raons que el Musafir algun dia contarà...
Com poden ser els alemanys tan seriosos, tan educats, tan civilitzats... i acabar de desfase total amb tot això en només unes hores de carnestoltes..?

Vaig escriure alguna cosa al voltant d'això:

http://lawebdemusafir.blogspot.com/2007/03/el-cielo-alemn.html#links

Demà dilluns és Rosenmontag a Mainz... "el dilluns de les roses". 24 hores d'alcohol, desfilades al carrer, i altres perles que em calle ara, i que riu-te tu de Rio de Janeiro...

Jo tampoc sóc de carnestoltes...
Deric ha dit…
potser per això es desmadren tant, perquè són tan seriosos.
No puc opinar gaire sobre els alemanys, no en conec cap ni he estat mai a Alemanya.
Striper ha dit…
Jo que també soc un xic timit m'he disfrazat durant molts anys, i segurament encara ho tornare a fer pero tot depent del humor que tingui un.
Montse ha dit…
El Carnaval és bogeria, disbauxa, donar la volta a tot... aquesta era la seva "gràcia". Un cop oficialitzat, de gràcia ja no en té cap, només allò de l'originalitat en les disfresses... però cada any es tornen a veure les mateixes, tot i que és cert que hi ha gent amb molta més imaginació del que podria semblar...

A mi m'agraden les fantasies que fan a Tenerife, són, si més no, espectaculars, tot i que "allà a dins d'aquells vestits" no s'hi pot ni caminar.

Bona setmana, Deric!
Mikel ha dit…
a mi m´agrada veure la rua de fet considero que la gent s´ho curra molt ,pero no m´agradaria sortir-hi.
Ferran Porta ha dit…
Musafir, m'he llegit el teu post de l'any passat i, efectivament, ara queda pendent que ens expliquis perquè de la grisor de Mainz, hehe...
Giorgio Grappa ha dit…
M'agrada la foto de Venècia :-) .